Un centenar de persones grans del Bages han participat en l´elaboració de la primera Diagnosi de l´envelliment a la comarca, impulsada pel Consell Comarcal. A partir de grups de debat, entrevistes en profunditat i observació de tallers en què participava la gent gran, el document recull l´opinió d´aquest col·lectiu, les seves demandes i preocupacions, identifica la xarxa d´equipaments i serveis que té a la seva disposició i proposa les polítiques d´envelliment per als propers anys. L'estudi ha estat presentat aquest matí.

Entre els diferents àmbits recollits, destaca la preocupació de la gent gran per envellir en soledat i amb manca de recursos. Per això, guanya força la voluntat de disposar d´un nou model per compartir habitatge en edats avançades. Aquesta és una de les principals conclusions que destaca la diagnosi: les persones grans volen romandre a casa seva i en el seu entorn per continuar mantenint el control sobre les seves vides i la presa de decisions en el dia a dia.

Partint d´aquest desig pren força entre el que s'identifica com a 'sèniors joves' (persones d´entre 65 i 75 anys aproximadament), el 'cohousing', un model d´habitatge tutelat i/o compartit que a diferents països europeus ja fa anys que funciona. Es tracta de compartir pis amb les assistències tècniques necessàries, residir en habitatges tutelats, residir en una zona amb apartaments privats amb zones i serveis comuns d´ús opcional (amb menjador, equip de professionals d´atenció directa, activitats de lleure..), etc. Qualsevol modalitat d´habitatge que fomenti l´autonomia personal, eviti l´aïllament social i compti amb el suport tècnic i professional necessari com a model alternatiu a l´actual: moltes persones soles grans en cases gens accessibles o l´ingrés a residències.

A més, la mateixa Diagnosi destaca que el Bages està mancat de places públiques de residència i de centre de dia: només el16% de les places de residències de la comarca són públiques i només el 13% de les places de centre de dia.

Altres conclusions que s´extreuen de l´estudi és que els propers anys s´haurà d´afrontar un envelliment de la població femenina; que el Bages compta amb una àmplia xarxa d´equipaments i activitats adreçades a persones grans (50 equipaments entre casals, centres cívics, espais, aules polivalents i locals); o que l´associacionisme d´entitats de gent gran i el model de voluntariat d´aquest col·lectiu està en crisi: actualment hi ha 45 associacions de gent gran al Bages però amb un perfil molt envellit

El Bages, comarca envellida

El document concreta que el Bages està envellint per sobre de la mitjana de Catalunya, però no està entre les comarques més envellides del país: té un índex d´envelliment del 19,5% (persones de més de 65 anys) mentre que la mitjana catalana és del 18,5%.

El municipi amb major població de 65 anys o més a la comarca és Sant Mateu de Bages amb un 31,9%; el segueixen Cardona amb el 25,9%, Marganell amb el 23,9%, Sallent amb el 25,2% i Súria amb el 23,4%. Manresa està a la franja mitja amb un 19,8%. Els 2 municipis amb el percentatge més baix de població de 65 anys i més, són Castellnou de Bages i Gaià, amb el 13,3% i el 13,1% respectivament.

Els resultats de la Diagnosi han de permetre fer un pla d´acció per a la comarca del Bages en polítiques d´envelliment, agrupades en tres eixos: les accions que treballen en el model d´atenció centrada en la persona, les accions que tenen en compte el paradigma de l´envelliment actiu i les accions que afronten l´envelliment demogràfic de la població. Quant a l´atenció centrada en la persona, el document marca com a accions prioritàries ampliar l´oferta i hores d´atenció dels Serveis d´Atenció als Domicilis (SAD); repensar el funcionament dels serveis socials i millorar l´eficiència en la gestió de recursos; donar suport als cuidadors informals; fer un estudi de les necessitats reals de places en serveis d´atenció a la dependència; augmentar el nombre de places públiques de residència, de centre de dia i d´hospitalització sociosanitària; i prestar atenció a les diversitats (ètnica, cultural, funcional, de gènere, d´edat) de la gent gran en els equipaments i serveis.

Quant a l´envelliment demogràfic, algunes de les mesures proposades són augmentar el suport i l´acompanyament al col·lectiu de dones vídues; tenir ben present les diversitats (identitat sexual, cultural, d´orígens...) en l´atenció a les persones grans; adaptar els transports d´acord a les noves necessitats que comporta l´augment de l´esperança de vida i el progressiu envelliment de la població; oferir més serveis que promoguin l´autonomia personal, etc.

I per fomentar l´envelliment actiu, el document proposa accions com incentivar el voluntariat entre persones grans per acompanyar altres persones grans soles; repensar l´associacionisme tenint present les noves generacions que envelleixen i seu perfil; fomentar noves alternatives de convivència, com el cohabitatge sènior o l´intergeneracional; aprofitar habilitats de les persones grans (mentoratge), etc.