Els trenta municipis de la comarca del Bages, enllaçats per camins aptes per fer senderisme i cicloturisme. Aquest és el resultat de l'estudi de la Xarxa de camins turístics que ha elaborat el Consell Comarcal del Bages amb el suport de la Diputació de Barcelona. Després d'un intens treball de quatre mesos, ja hi ha definits i georeferenciats sobre el mapa 1.096 quilòmetres de camins que enllacen tots els municipis de la comarca. Ara, el treball se centrarà en la senyalització i la creació de productes turístics.
La xarxa de camins turístics del Bages aprofita traçats de senders ja existents, que s'han localitzat i validat sobre el terreny gràcies a la col·laboració dels ajuntaments de la comarca. La xarxa té una estructura radial que connecta els municipis i té un segment interior de 16 km que encercla el perímetre de Manresa i un altre d'exterior de 303 km que envolta tot el perímetre de la comarca.
Un canvi de model
Segons el conseller comarcal de Turisme, Josep Canals, la xarxa de camins «dóna resposta a la demanda de rutes per fer senderisme i anar en bicicleta de la comarca», i es lligarà «amb els serveis i el patrimoni». Per a Canals, la idea «és mirar-nos la comarca en global, com una xarxa interconnectada. Ens hem d'imaginar el Bages com una teranyina».
El projecte suposa un canvi de model en les rutes per la comarca, que passa de tenir una sèrie d'itineraris simples a disposar d'una xarxa de camins. Segons el tècnic responsable de l'àrea de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Benjamí Fortuny, es tracta de «connectar els diferents municipis amb els atractius turístics que té la comarca a través d'un model viari». Per a Fortuny, el treball es podria definir com «una fase incipient del que són les vies verdes o l'Itinerànnia», la xarxa de senders entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.
La xarxa és fruit d'un intens treball de camp que es va dur a terme el darrer quadrimestre de l'any passat amb la participació activa dels ajuntaments de la comarca, que ha permès seleccionar els camins. Es tracta de senders de titularitat pública, amb dret de pas i aptes per fer a peu i en bicicleta, «que és un dels motors que ens pot portar el turisme més enllà del cap de setmana», apunta Fortuny. En els indrets on hi ha hípiques també s'ha vetllat perquè els camins siguin aptes per a cavalls.
La informació s'organitza en 59 tracks en format GPX i KLM, amb la corresponent fitxa informativa amb el detall de cada municipi. Tot i que el pla té pendent la fase de senyalització i la creació de productes turístics, els traçats ja es poden utilitzar.
Connexió amb altres xarxes
El Consell Comarcal del Bages ha tingut en compte a l'hora de configurar la xarxa els GR i altres senders locals homologats per la FEEC, els camins esportius de la demarcació de Barcelona i els camins ramaders i de transhumància. També hi ha una sèrie de productes turístics amb rutes i camins implantats al territori que el projecte no ha volgut obviar. Es tracta del camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià de Manresa a Montserrat, el Camí de la Sal, el Camí Oliba, l'Eix del Llobregat, la Ruta dels Maquis i els 3 Monts. Sí que se n'ha exclòs la Sèquia per evitar conflictes d'usos entre senderisme i cicloturisme i no saturar el camí.
Les connexions amb altres xarxes comarcals és una altra de les característiques del projecte, que comunicarà amb la xarxa de senders del Berguedà, els Senders Turístics del Vallès Occidental (Vallès Natural), els senders de l'Anoia i el Solsonès, a través del GR3 i GR172, i amb la Ronda Moianesa i la Xarxa de Senders d'Osona.
Un cop posats sobre el mapa tots els camins que formen la xarxa, ara ja es disposa de la base per definir la senyalització i la creació dels productes turístics. El Consell treballa en la definició del Bages com a destinació turística, i la xarxa de camins és un element més que n'ha de permetre el desenvolupament.
