La Col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Cardona, una de les obres mestres del romànic català, torna a lluir les pintures romàniques que, l'any 1953, van arrancar de la galilea per portar-les fins al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). No es tracta de les originals, que continuen al museu, però sí d'una acurada reproducció que s'ha fet a través d'una tècnica fins ara inèdita a Catalunya. El responsable de la intervenció, Julio Gómez, ha explicat que s'ha fet a través del sistema Papelgel, l'únic del món capaç de transferir imatges amb qualitat fotogràfica a superfícies tridimensionals sense limitació de grandària, forma o textura. Per fer-ho, s'han arribat a fer fins a 1.000 fotografies de l'original, que després s'han hagut d'encaixar a la galilea. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha visitat l'espai i ha assegurat que aquesta intervenció és "l'equilibri perfecte" entre la missió que s'espera dels museus nacionals i el patrimoni dels pobles.

El procediment per crear la còpia exacta de les pintures de Cardona va requerir diverses sessions fotogràfiques del conjunt original, exposat al MNAC. En concret, es van prendre prop de 700 fotografies de cadascuna de les facetes dels arcs per fer el fotomuntatge de les escenes. Posteriorment, es va instal·lar als porxos de la Col·legiata una pell de fibra de vidre recoberta amb morter plàstic que reprodueix la superfície de la pedra i sobre la qual es va transferir la imatge impresa en Papelgel.

Unes obres descobertes el 1953

Anomenats Porxos Pintats, en la documentació històrica, les pintures de la galilea de la Col·legiata de Sant Vicenç van ser descobertes l'any 1953 durant uns treballs de restauració. Anys més tard serien arrencades amb la tècnica de l'strappo, traspassades a tela i exhibides al MNAC.

Les pintures s'ubiquen en el recinte funerari dels vescomtes de Cardona. Estan presidides, al centre, per la imatge solemne del Crist en Majestat, envoltat pels símbols dels evangelistes. Als seus costats, s'hi representen, molt possiblement, la Presentació al Temple, l'Assumpció i Glorificació de Maria, i la Flagel·lació de Crist. Les pintures, datades de mitjan segle XII, presenten influències estilístiques dels corrents francesos, una tendència del moment al centre de Catalunya. Posteriorment, al segle XIV, el conjunt pictòric es va completar amb una pintura que recrea la història de la defensa de Girona de l'any 1285, comandada per Ramon Folc VI de Cardona en nom del rei Pere el Gran.

Durant el procés d'elaboració de la reproducció, en el qual es va poder completar digitalment els espais que hi manquen, s'ha pogut aprofundir en la interpretació de l'escena de la defensa de Girona. S'ha identificat l'episodi exacte que s'hi representa i que coincideix amb un dels narrats a la Crònica que Bernat Desclot va escriure l'any 1288: un fet d'armes en què un grup de cavallers francesos es va acostar a les muralles i Ramon Folc va ordenar obrir les portes i abaixar les cadenes per atacar-los. En la primera escomesa dels catalans el nebot d'un gran senyor francès va caure i, poc després, l'oncle va morir d'una pedrada. Durant els dies, següents els francesos van patir grans pèrdues intentant recuperar-ne els cossos.

A més, s'han pogut identificar els escuts dels Cardona, Anglesola, Entença i Montornès, així com, a la banda dels enemics, l'escut reial de França, el del duc de Borgonya i el de Carles de Valois. També hi apareix la Torre Gironella adossada al palau episcopal gironí.

Un espai museïtzat per explicar la història del temple

Paral·lelament a la restitució de les pintures murals, s'ha museïtzat l'interior de la Col·legiata amb l'objectiu d'explicar als visitants la història de l'edifici i els elements arquitectònics més destacats de la que és considerada l'obra mestra de l'arquitectura catalana del segle XI i un referent internacional del primer romànic. S'hi ha instal·lat diversos mòduls amb informació històrica de l'edifici i un audiovisual que explica el procés de restitució de les pintures murals de la galilea.