L'Ajuntament de Cardona s'afegirà com a part demandant a la querella que hi ha en marxa a l'Argentina contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat. La decisió del consistori cardoní, aprovada pel ple municipal celebrat dijous a la nit, ve motivada pel fet que un dels alcaldes morts durant la dictadura del general Franco que formen part de la causa, Joan Torrents Macià, era d'aquest municipi.

En la moció en què s'acorda personar-se com a part en la querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires es posa de manifest que Joan Torrents va ser afusellat pel règim franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, «il·legal i sense garanties processals de cap tipus».

Es recorda que el motiu principal de la presentació d'aquesta querella a Argentina és que «cap govern espanyol des de la transició fins al règim constitucional espanyol actual no ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista», i que, per tant, tant l'alcalde Joan Torrents Macià «com totes les persones afusellades i empresonades pel règim feixista del general Franco segueixen sent considerades culpables per la justícia espanyola».

Així, segons el text de la moció, es considera que Espanya «continua perpetuant un model únic al món democràtic d'impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d'Amnistia del 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d'auxili i els comesos per funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones».

Per a l'Ajuntament bagenc, aquesta situació «perllongada en el temps» suposa «una perversió de la democràcia i, en les seves conseqüències, un greuge i una agressió permanent a tots els veïns i veïnes de Cardona i, d'una forma molt especial i dolorosa, a la família de l'alcalde Joan Tor-rents Macià». El que ha aprovat el consistori cardoní és fer les gestions oportunes per afegir-se com a part demandant en la querella per la causa de Torrents amb l'objectiu principal de «reclamar a l'estat espanyol l'anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme».

El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada també va aprovar, a principi d'abril, personar-se en aquesta mateixa causa per l'afusellament, l'any 1939, del seu exalcalde Agustí Soler Fosas.

Tal com ja va informar Regió7 (vegeu edició del 6 d'abril), el consistori santjoanenc preveu batejar un carrer del poble amb el nom de l'exalcalde. El carrer encara s'ha d'urbanitzar, però hi ha el compromís d'un acord de ple amb el Consell de Cultura de mantenir aquesta proposta en el moment que s'obri el carrer.

El vial s'ubicarà en un espai actualment ocupat per un solar en el triangle que formen els carrers de Sant Mateu, Flors Sirera i Sant Valentí, on hi havia hagut la masia de Can Charles, que ara no existeix, i on havia viscut Agustí Soler Fosas.