Joan Homs, Aina Álvarez i Eduard Parareda tenen 17 anys i aquest cap de setmana han participat en els actes del 72è aniversari de l'alliberament dels camps de Mauthausen i Güsen. Hi han pogut ser gràcies a una iniciativa conjunta i força pionera dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer de Manresa que consisteix a organitzar-hi un viatge cada curs. Enguany, s'hi ha afegit l'institut Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós de Bages. No ha estat l'única representació de la comarca. També ha participat en la commemoració l'alcalde de Navàs, Jaume Casals, formant part de la delegació de l'associació Amical de Mauthausen.

Dels instituts, han viatjat a Àustria 37 alumnes, acompanyats per un professor de cada centre; Xavier Valls pel Pius, Victòria Soler pel Gerbert d'Aurillac i Pep Castilla pel Peguera. Castilla explicava, ahir, a Regió7 que el viatge, que es va fer per primer cop dins del programa del Centenari d'Amat-Piniella, el 2013, deixa els nois i noies, que cursen 1r de batxillerat i tenen 16 i 17 anys, «força tocats» per l'emotivitat que comporta, alhora que admetia que «a Catalunya pocs centres vénen aquí. Nosaltres, un de Sant Celoni, i, aquest any, un de Barcelona, però sempre som els mateixos i la del Bages és la comunitat més gran».

Homs, un dels alumnes, comentava respecte a l'experiència que «és un tema que estudies molt a les aules, però res és comparable amb el que veus quan arribes aquí i entres als camps i als crematoris i veus com vivien els deportats». Álvarez comentava que, abans d'anar-hi, va bé «estar preparat perquè és molt dur, i això que una part està canviada perquè ara és un museu, però quan et parlen de les xifres...». Durant el viatge han pogut parlar «amb una senyora catalana que encara no sabia què havia passat amb el seu pare». Parareda explicava que «des del principi de curs hem treballat el projecte Manresa-Mauthausen, les Stolpersteine, i vam llegir el llibre K.L. Reich, i quan arribem [aquest migdia ja seran a casa] haurem de recollir tot el que hem fet i comentar-ho amb els companys que no han pogut venir». Per a ell, fer aquest viatge és la «millor manera» d'interioritzar aquest lamentable episodi de la història. «Hem pogut parlar amb familiars i supervivents». Es feia creus que el feixisme encara sobrevisqui i que «no només hi hagi gent que hi està a favor sinó que vagi a més. La utradreta està pujant molt i això és preocupant perquè semblava que no tornaria a passar».

El viatge forma part d'un projecte transversal on s'han treballat activitats relacionades amb el tema dels exilis, dels refugiats, de l'Holocaust, i, en general, en la prevenció de la intolerància i la discriminació, així com dels feixismes. L'Ajuntament de Manresa és una de les institucions que hi col·laboren.

A més a més de visitar el camp de Mauthausen i la seva pedrera i d'assistir als actes commemoratius realitzats a l'estació de trens de Mauthausen, on arribaven els deportats, que després havien d'anar caminant fins al camp, han visitat la casa d'Anna Poitner, la dona que amagava a casa seva els negatius de fotos que treien els deportats d'amagat i que van servir posteriorment com a proves en els judicis de Nuremberg. També van assistir als actes als túnels de Güsen i Ebensee, on es fabricava armament per als alemanys, i en els commemoratius de caire més oficial (vegeu la pàgina tres).