La Fira dels Matiners d'Avinyó transportarà aquest diumenge el poble al seu passat carlí de mitjan segle XIX, i enguany també explicarà com s'hi vivia des de l'òptica de les famílies benestants. Aquesta sisena edició posarà l'èmfasi en el luxe que exhibien les classes acomodades amb els balls de llancers, que protagonitzaven els rics mentre el poble s'ho mirava.

Membres de l'organització van presentar ahir els detalls d'unes novetats que aquest diari ja va avançar en l'edició del 3 de maig passat, i que passen per l'estrena de cinc danses que s'han adaptat amb una coreografia vuitcentista a l'estil d'aquells balls, a partir de músiques pròpies de l'època que s'han recuperat. Es podran veure a la plaça Major en dues sessions diumenge, a 3/4 de 12 del migdia i a 2/4 de 7 de la tarda.

La proposta ha estat fruit d'un intens treball de recerca de la lletra i la partitura de cançons tradicionals a càrrec del musicòleg d'arrel local Ramon Vilar, i que després ha continuat amb «una llarga preparació», apuntava ahir l'alcalde d'Avinyó, Eudald Vilaseca. Primer, la compositora Pilar López ha reescrit les partitures per poder ser ballades a l'estil dels llancers. Després, el músic avi-nyonenc Guillem Vilar n'ha fet l'arranjament per a orquestra i n'ha dirigit l'enregistrament, i finalment, la coreògrafa Anna Navarro, de l'Esbart Manresà, n'ha elaborat la coreografia. El resultat són cinc danses que ballaran quatre parelles (n'hi ha una de reserva), i que simbolitzen el festeig del casament de la viuda de cal Verdaguer amb l'hereu de ca l'Oliaire. Més enllà de la música i de la coreografia, hi ha hagut tot un treball de vestuari al darrere per recrear el luxe de la classe burgesa de l'època, destaca Vilaseca.

El relat d'una revolta social

La fira d'enguany mostrarà aquest nou vessant de la vida de l'època sense deixar de banda l'essència del relat centrat en la batalla que els carlins van guanyar contra les tropes isabelines el 1848 a Avinyó. A partir d'aquells fets, es vol mostrar com era la vida al poble en un moment no només de combats, sinó també de crisi a la indústria i al camp, i de recentralització política. En bona part, s'explica amb la taverna d'Avinyó, que mostra la vida a pagès i dels carlins; i la taverna isabelina, més aviat ambientada en la vida a la fàbrica, entre obrers i burgesos, apunta Clara Gavaldà, una de les responsables teatrals de la fira.

Tot plegat s'envolta de representacions i escenes històriques, danses, gastronomia, la botiga dels Matiners, visites guiades, un mercat amb una seixantena de parades artesanes, la torre dels Soldats de telegrafia òptica que van fer construir els isabelins, i de noves propostes que s'han anat introduint. Destaca l'Espai Matiners, com a centre d'interpretació de la fira i el seu context, i que enguany incorpora un nou plafó on s'explica com funcionava el diccionari de codificació del telègraf.

La fira ja escalfa motors amb un sopar de maridatge, demà a 2/4 de 9, al celler Abadal, i amb la trobada de col·leccionistes de plaques de cava dissabte al matí.