Els ajuntaments de Sant Joan de Vilatorrada i Cardona han pres l'acord en el darrer mes d'afegir-se com a part demandant en la causa judicial oberta a l'Argentina contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament d'alcaldes del seu municipi a mans del règim franquista. Són els dos exemples més recents, però a aquests ja els han precedit Castellbell i el Vilar i Berga, en un pas més per fer pressió conjunta per aconseguir que els judicis a què van ser sotmesos aquells alcaldes i que van desembocar en execucions siguin anul·lats, ja que avui dia segueixen sent vigents. En definitiva, un front comú per reparar-ne la memòria.

Aquesta batalla judicial oberta a més de 10.000 quilòmetres de distància arrenca, en part, el 2010, quan uns ciutadans gallecs i una associació argentina van interposar una querella al Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires pels crims comesos pel franquisme. Tres anys després s'hi afegia ERC. Toni Bou, president de la sectorial de Memòria i Reparació d'ERC, explica que feia temps que el partit buscava trobar un camí legal «perquè fa anys que a través de la figura de Joan Tardà estem batallant perquè s'anul·lin els judicis del franquisme, i amb l'Estat espanyol no hi ha hagut manera. Declaren que el règim franquista va ser un règim il·legítim, però no il·legal. Per tant, els seus judicis continuen sent legals». «Més que parlar de querella», diu Bou, «ja es pot dir que a l'Argentina hi ha una causa oberta amb multitud de querelles», en mans de la jutgessa María Servini.

El que va fer ERC va ser presentar en el seu moment una querella contra l'Estat espanyol per «l'assassinat», el 1940, del president del seu partit i de la Generalitat, Lluís Companys, perquè considera que a Espanya els autors dels crims del franquisme encara tenen «impunitat». En aquesta denúncia el partit no només hi va portar el cas de Companys, sinó que també hi va afegir la mort de 45 alcaldes del partit, deu dels quals de les comarques de casa nostra.

Tant ERC com la resta d'institucions i particulars que han afegit querelles a la causa el que han fet és apel·lar al principi de justícia universal i al dret internacional, pel que fa a la persecució de crims contra la humanitat, que no prescriuen, i que poden ser tractats en un altre país si no ho fa el que va ser escenari dels fets. Una via engegada davant «la negativa» de l'Estat espanyol a anul·lar les causes judicials del franquisme i també la negativa a «demanar perdó» a les víctimes o als seus familiars, tal com sí que han fet gairebé tots els països en què hi ha hagut dictadures, com Alemanya i Itàlia.

La demanda d'ERC partia inicialment del treball elaborat pels historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Oriol Dueñas, que van buscar i documentar cadascun d'aquests casos. Així, es determina que van patir aquesta dissort -i s'inclouen en el procés- tres batlles de Castellbell i el Vilar (Salvador Vila Selga, Esteve Biosca Sánchez i Isidre Vila Subirana), un de Sant Joan de Vilatorrada (Agustí Soler Fosas), un de Santa Maria d'Oló (Maurici Camprubí Fornells), un de Berga (Josep Maria Badia Sobrevias) i un del municipi anoienc de Sant Martí Sesgueioles (Ramon Pont Creus). També hi apareixien un alcalde d'Alp, a la Cerda-nya (Pere Pagès Gasch) i un d'Olesa de Montserrat (Fèlix Figueras Aragay). Posteriorment, també se n'hi va afegir un de Cardona (Joan Tor-rents Macià).

Tots ells, segons posen en relleu els historiadors que fonamentaven la querella, són objecte d'una repressió que immediatament va començar a imposar la dictadura «i que fou especialment cruenta amb els alcaldes i regidors que es trobaven a?liats a ERC. La gran majoria d'aquell personal polític, que per diferents circumstàncies no havia marxat a l'exili, patí algun tipus de repressió. Com més responsabilitat tingueren durant el període republicà i de guerra, més dura fou la repressió que se'ls imposà».

Això explicaria, segons detallen Solé i Dueñas, els motius que portaren tants alcaldes d'ERC a ser condemnats a mort. «Tots ells, i això queda perfectament re?ectit en la documentació que s'ha consultat, foren acusats de no impedir -i en casos més extrems de col·laborar-hi- als assassinats que es produïren majoritàriament entre juliol i desembre del 1936».

A part d'aquests motius, la seva a?liació política a un partit catalanista, d'esquerres i republicà acabarien d'explicar «les raons que portaren el franquisme al ?nal de la guerra a passar-los una factura molt elevada».