La colònia Galobart de Navarcles va celebrar diumenge un acte que va reunir persones que van viure o treballar al complex fabril. Una jornada que, com apuntava l'alcalde de la població, Llorenç Ferrer, tanca una etapa de la història i n'obre una de nova. Els participants van poder passejar pels racons de la colònia, en bona part enderrocats, que ben aviat es convertiran en una nova empresa que es dedicarà al sector de l'alimentació. Sosa Ingredients de Moià ha comprat tot el recinte, «amb la voluntat de respectar el patrimoni i alhora fer que l'empresa funcioni bé», va dir Ferrer.

La gent s'abraçava i compartia un munt de records que els unien dins d'aquelles parets que avui ja no s'aguanten. Alguns feia anys que no es veien. A partir de les fotografies exposades en una nau de la colònia, intentaven reconstruir aquell món. Fins i tot, algun podia assenyalar la casa, ara atrotinada, on va créixer. La fàbrica tèxtil va entrar en funcionament l'any 1866, «quan un matrimoni va comprar unes terres on només hi havia un molí de farina», explicava Joan Sallarès, historiador de la colònia, que també va apuntar que la majoria de treballadors provenien de Navarcles i Calders. Als anys 80, va arribar la crisi del tèxtil i la fàbrica va intentar especialitzar-se en la producció de productes sanitaris sota el nom de TORVAL, però va acabar tancant. «Va ser una cosa dramàtica, però amb el temps la gent s'ha anat reubicant», va sostenir l'alcalde.

Pepito Vila va néixer a la colònia i durant la passejada va aturar-se en un petit racó dins d'un edifici. «Veníem aquí a ballar amb les noietes, però ballàvem sense música», recordava. La majoria dels assistents van viure la infància i la joventut a la colònia. «Aquí els nens teníem molta llibertat. No hi havia cotxes, ni joguines, ni televisió i ens divertíem a l'exterior», va explicar Fidel Marsinyach, que hi va viure 19 anys. Àngel Vila i Teresita Vila van recordar que a la colònia no hi havia gaires comoditats però feien molta vida en comunitat i els vespres d'estiu la gent treia les cadires al carrer.

«L'olor encara se sent. Hi havia molt soroll. La borra se't posava als ulls», va recordar una dona mentre mirava el que havia estat la sala de la filatura. Les dones tenien una presència majoritària dins de la indústria tèxtil, tot i així, «les feines qualificades estaven en mans dels homes», va afirmar l'alcalde. L'acte va culminar amb un dinar i una exposició de fotografies que evidenciaven que la fàbrica no solament va donar llocs de treball, sinó també una escola, un cafè, algunes festes, i sobretot, una comunitat.