Podria ser una assemblea de Creu Roja com qualsevol altra, però hi ha un factor que li atorga un fet diferencial. Dins del seu àmbit hi ha un parc natural, el de Montserrat, que al mateix temps és un dels principals pols d'atracció turística del país. El resultat és que la seva àrea d'actuació és un territori de quatre municipis (Monistrol, Marganell, el Bruc i Collbató) que no arriba als 10.000 habitants, però per on es mouen 2,5 milions de persones l'any. I l'entitat ha acabat bastint un programa amb dues potes. Una en el que podríem entendre com el vessant social més habitual, sobretot adreçat als veïns dels quatre pobles; i l'altra, encarada a tot el que mou aquesta muntanya, mitjançant intervencions sobretot de prevenció i mediambientals. Amb accions tan visuals com l'acompanyament de persones amb dificultats de mobilitat al medi natural, incloent-hi el punt més alt del massís, o les operacions de neteja. El tret distintiu que fa, d'aquesta, una assemblea atípica.

Creu Roja Montserrat va completar el 2016 el seu primer any sencer d'activitat amb el seu format actual, explica Héctor García, que n'és tècnic i coordinador. Tot i que va néixer el 2010, en aquell moment era un projecte vinculat molt concretament a Montserrat i a l'atenció als visitants a l'entorn de l'abadia. Va ser el 2015 quan l'organització va crear una assemblea de la Muntanya de Montser-rat, que aglutina el parc de manera integral, incloent-hi els seus portals (els quatre municipis).

«Creu Roja va analitzar que hi havia una situació especial a Montserrat, amb un patronat, un parc natural i els pobles del seu entorn immediat. Municipis petits que tenen un nombre d'habitants no gaire alt, però amb un elevada situació de vulnerabilitat i de necessitats, a la qual s'afegeix una població fluctuant, la dels visitants, enorme».

La cadira Joelet

Amb aquest tret tan específic, Creu Roja Montserrat -actualment amb una trentena llarga de voluntaris i 260 socis- du a terme accions molt lligades a la muntanya. Una de les més vistoses i singulars és l'anomenada cadira Joelet, una eina que els permet oferir la possibilitat que persones amb dificultats de mobilitat «s'apropin al medi natural». Aquesta cadira de desplaçament permet combinar la força de braços amb la roda tot terreny que porta instal·lada per transitar per camins i corriols.

«És una eina que ens dóna un gran valor», remarca Héctor García, «perquè tant l'usuari com el voluntari fan una fusió i en treuen una satisfacció enorme. Arribar, per exemple, al cim de Sant Jeroni, o poder tornar a passar pel camí del riu a Monistrol, per a una persona que fa anys que no ho pot fer per si mateixa és una sensació indescriptible».

La gent que la vol utilitzar es posa en contacte amb l'entitat i se'n fa un procés de valoració social, «el que fa que potser identifiquem altres necessitats». El servei no té cap cost per a l'usuari, «i és molt positiu que vingui la família i s'impliqui participant activament de l'activitat».

Rutes preventives

Un dels àmbits que, però, ocupa d'una manera més constant els voluntaris de l'assemblea a la muntanya -els caps de setmana- és el de la prevenció. Sobretot tenint present que és un espai natural que rep un públic molt heterogeni. Un dels projectes centrals és l'anomenat Rondes al Parc Natural. Els caps de setmana de màxima afluència, explica Héctor García, els voluntaris «es distribueixen per Montserrat i assessoren la gent de manera proactiva. Què vol dir això? Que quan veiem un grup ens hi apropem, ens presentem, els demanem si tenen clara la ruta que volen fer, si duen tot el material necessari, si tenen algun dubte... Si no ho tenen clar, portem díptics i mapes per zones, recomanacions d'itineraris, i també els fem unes recomanacions de seguretat que es van treballar amb Bombers i amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya».

El valor afegit, remarca, és que «són voluntaris que estan a la muntanya, a peu de camí. No fem pas rescats, però contribuïm a intentar que no passin determinades situacions». Per posar un exemple, diu, coneixedors que hi ha vies ferrades, com ara la de la Teresina, molt freqüentades, els caps de setmana «anem als aparcaments que hi faciliten l'accés, informem la gent, li demanem si sap utilitzar el material, si va amb alguna persona experta i, senzillament, els informem i els demanem que vagin amb atenció».

El protocol de funcionament en aquest vessant arrenca principalment els divendres o dies previs de dies festius, «quan rebem un correu electrònic amb totes les activitats que han fet una sol·licitud al Patronat per al cap de setmana, i anem a aquelles àrees on es preveu que hi hagi més afluència de gent per les activitats comunicades». Si n'hi ha poques o es preveuen de baixa afluència, «el que fem és anar a camins que nosaltres sabem que són sovint molt utilitzats. Mirem de ser dinàmics, caminar i trobar-nos la gent per assessorar-los».

Mitja tona de deixalles

En aquesta implicació amb l'entorn l'assemblea de Creu Roja també promou jornades de neteja del parc natural de Montserrat. «L'any passat», detalla Héctor García, «vam acabar traient del massís 428 quilos de residus, gràcies al treball de més de 100 vo-luntaris».