Són gais i tenen el repte d'educar un fill o estan en procés d'adoptar un nen o de tenir-ne a través d'un embaràs subrogat. En les trobades per reivindicar els drets dels homosexuals habitualment hi ha parelles femenines i masculines, però un cop a l'any un grup de pares masculins, membres de l'Associació de Famílies LGTB, anomenat Papagais, es reuneix en un indret diferent de Catalunya per posar en comú les seves experiències sobre les dificultats per adoptar o tenir-ne un a través d'un embaràs subrogat.

Aquest any s'han reunit a Sant Fruitós de Bages perquè una parella del grup viu al poble bagenc i va recomanar al col·lectiu de portar a terme la trobada enguany al parc del Bosquet, un espai verd del municipi on les famílies solen anar de pícnic. A l'any 2008 es va fer la primera trobada. «Les dones lesbianes tenen menys problemes per tenir fills, perquè poden recórrer a la inseminació artificial, però els homes tenim unes inquietuds i uns problemes específics en aquesta qüestió i per aquest motiu és positiu organitzar el que podríem anomenar trobades sectorials i compartir experiències», explica David Clusellas, membre el grup PapaGai veí del municipi bagenc.

Aquest any s'han reunit poques parelles, a la trobada d'ahir només n'hi havia cinc, però altres anys n'ha aconseguit aplegar fins a una trentena. «En breu hi haurà una altra trobada de LGTB i creiem que per aquesta coincidència no han vingut més persones», afegia.

«La situació ha evolucionat. Anys enrere encara no existia l'embaràs subrogat, i l'adopció internacional estava més oberta als homes, per tramitar-ne una de monoparental. Es plantaven davant d'un orfenat d'Ucraïna, per citar un país, amb un jutge que autoritzés la pàtria potestat», recorda Manel Larosa, de Sabadell, que té un fill de 19 anys amb la seva parella.

Ara que l'adopció internacional s'ha complicat perquè països com Rússia volen evitar que parelles gais n'adoptin, l'embaràs subrogat s'ha convertit en una opció. Són conscients que és una qüestió que genera encara polèmica, però s'hi mostren a favor perquè és una via que es veu cada cop amb més bons ulls per part del col·lectiu. A part, la llista d'espera per adopcions nacionals és actualment de vuit anys.

«Tot i parlar d'aquests temes, ens ho plantegem com un dia de pícnic i també és positiu per als nens, ja que veuen que n'hi ha d'altres amb pares del mateix sexe. De petits no hi ha problemes, però sí que se senten un pèl diferents en l'adolescència. Hi ha parents i amics que són reticens al principi, però els prejudicis cauen quan coneixen el nen», explicava Manel Larosa.