És un vell conegut de les campanyes forestals, però les xifres dels últims anys constaten que s'hi ha d'incidir perquè segueix sent un enemic poderós entre les principals causes d'ignició. Són les cigarretes mal apagades que els conductors llancen per les finestres del vehicle i que, en topar contra el terra, multipliquen les guspires «com si encenguessis tres o quatre llumins». Així ho descrivia ahir el cap regional d'Agents Rurals, Jaume Torralba, en la presentació, ahir a Sant Feliu Sasser-ra, de la campanya forestal d'aquest estiu, que amb les actuals referències meteorològiques s'albira com a «intensa», però potser curta.

Torralba hi aportava dades. L'any passat, del conjunt d'incendis forestals que hi va haver a tot Catalunya, dos terços van tenir el seu origen, o bé en focus provocats intencionadament, o bé en accions negligents (es van repartir a parts iguals). I en aquest segon apartat, les indagacions posteriors al foc van acabar concloent que en el 13% dels casos la causa havia estat una cigarreta. Més xifres que ho subratllen. Entre el 2010 i el 2016, a les comarques de la Catalunya Central s'ha constatat que un total de 12 focs van tenir el seu origen en una burilla. Aquests focs per cigarreta van acabar cremant prop de 12.000 hectàrees. En l'últim incendi de certa envergadura al Bages, el que es va declarar el juliol de l'any passat a Sant Feliu Sasserra i va acabar afectant una superfície de 92 hectàrees, una burilla en va ser la causa. Per aquest motiu -i per la gestió posterior que s'ha fet de la zona afectada-, ahir es va escollir aquest municipi per presentar la campanya forestal d'enguany. Per primer cop conjunta entre tots els cossos i administracions implicats.

Segons Torralba, cal fer encara molta pedagogia sobre el fet que les burilles poden ser l'inici de grans incendis «perquè encara hi ha molta gent que no s'ho creu».

En plena època de treballs al camp, els Agents Rurals també tenen previst desplegar un operatiu que doni suport i informació a l'activitat de sega dels pagesos. De fet, segons Torralba, hi ha diverses accions que poden realitzar els mateixos pagesos que ajudarien a reduir o minimitzar l'impacte d'un foc als seus camps com és l'establiment de franges de seguretat que impedeixen que el foc les travessi, dur extintors d'aigua durant l'activitat i accentuar la revisió prèvia de la màquina.

Vivint de l'aigua de març

La previsió que la campanya d'incendis a la Catalunya Central pugui ser «intensa i curta» ve determinada pels alts índexs de calor que es poden donar repetitivament les properes setmanes. Si l'escalfament continua, llavors també s'escalfarà la superfície del mar, cosa que pot acabar generant tempestes que faran que comenci a ploure a final de juliol o començament d'agost. Tot i que aquesta és la radiografia de la situació actual que tenen entre mans els experts, «s'haurà d'acabar de confirmar les properes setmanes, segons avanci la meteorologia», assenyalava el cap de la Regió d'Emergències Centre, Francesc Boya. De fet, si l'escenari fos el contrari, i els episodis de forta calor fossin recurrents, «el risc aniria augmentant i la situació als boscos esdevindria molt complexa». De moment, les pluges del març han permès que es mantingui la humitat als boscos. Però abril i maig no han estat plujosos i les temperatures actuals poden provocar un assecament accelerat.

El director general de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, Juli Gendrau, va destacar que s'està produint una desestacionalització dels incendis, més enllà del període de la campanya, «una conseqüència directa del canvi climàtic».