Amb l'objectiu de millorar les mesures de seguretat i evitar possibles lesions auditives, el Poble Vell de Súria acollirà avui un estudi sobre la repercussió acústica de les activitats trabucaires. El treball, que es farà de les 10 del matí a les 2 del migdia, tindrà la participació de les colles Els Fadrins de Terrassa, els Trabucaires de Castellar del Riu, de Berga, de Solsona, els Miquelets de Catalunya i el Tro Gros de Súria.

Segons ha informat l'entitat surienca, es tracta d'un estudi «científic, reglat i homologable» realitzat per una empresa autoritzada a partir del qual s'obtindran dades empíriques de les diferents armes d'avantcàrrega utilitzades, com ara els nivells de so, volums de soroll i la seva propagació en funció de l'entorn. Els resultats de l'anàlisi han de permetre a les colles conèixer «la possible necessitat d'aplicació de mesures de seguretat i els entorns de risc en funció del tipus d'arma».

Tal com destaquen les mateixes fonts, la principal motivació que impulsa aquest estudi és la de «conèixer els límits i poder millorar així la seguretat tant dels participants com de les persones properes a les actuacions».

Els responsables de l'estudi argumenten que l'activitat trabucaire,tot i ser de les figures de cultura popular catalana més antigues, «és de les que registren menys incidents, i no ha tingut cap accident significatiu». Malgrat això, consideren que «es tracta d'una activitat que genera un soroll més que significatiu i, en absència de lesions traumàtiques o per cremades, les possibles lesions auditives per exposició s'han contemplat molt poc o gens per als mateixos galejadors».

Possibles traumes acústics

D'altra banda, i concentrades en el darrer any, ha començat a haver-hi reclamacions a les colles per possibles traumes acústics en persones properes a les actuacions. Per això, consideren que cal «desenvolupar un estudi científic, reglat, homologable i reproduïble, que ens digui quin nivell de so i quin volum de soroll es produeix en diferents condicions i distàncies». D'aquesta manera, es podrà tenir «una base sòlida que ens doni coneixements reals de la nostra activitat», apunten.

Les proves que es faran aquest matí a Súria mesuraran, mitjançant sonòmetres, el volum del so d'un o més trets amb les diferents armes usades en les galejades a diferents distàncies i condicions. L'estudi es farà amb càrregues de pólvora negra d'arcabusseria, que és la utilitzada per les colles en les actuacions, i es mesurarà el pes per càrrega amb les motxilles estàndard. Per cada tipus d'arma, es mesuraran sèries de trets d'avantcàrrega en diferents condicions: amb el galejador sota l'arma (més orientatiu de cara a mesures preventives per els actuants) o a dos metres (aproximadament on podria ser el públic proper en una sortida).

Amb totes les mesures obtingudes, s'estudiaran els resultats, comparant-los amb els nivells coneguts i estandarditzats de risc per exposició al soroll. Tenir dades objectivades ha de permetre a les colles «poder assegurar o descartar riscos de traumatisme sonor per cada situació» i «poder fer recomanacions, basades en l'evidència, de protecció auditiva als galejadors, així com a les entitats que organitzin activitats».

Al segle XVII ja es galejava

L'existència de colles de galejadors està documentada des de fa molts anys a Catalunya, i s'han trobat referències des del segle XVII. Aquesta activitat, inicialment de rebuda i homenatge d'autoritats a les viles, i actualment de caire fonamentalment festiu, ha anat perdurant al llarg dels anys i s'ha difós i consolidat amb el naixement de noves colles arreu del país.

Ara farà 32 anys, es va crear la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya. Actualment, els trabucaires, bandolers i galejadors estan inscrits com a element festiu en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.