Navarclisme pels quatre costats i compromís amb la medicina fins al moll de l'os. És el que traspuen les memòries de Josep Maria Carrera (Navarcles, 1937), eminent ginecòleg reconegut mundialment i fundador de l'ONG internacional Matres Mundi, que dimarts al vespre va presentar el mateix protagonista al seu poble natal, «en primícia».

Escortat per l'alcalde actual, Llorenç Ferrer, i l'exalcaldessa Maria Carme Alòs -que van repassar la vida i les virtuts de la persona i de l'obra-, i davant un auditori amb una vuitantena de persones, Carrera va expressar que aquestes memòries han pres forma «perquè un arriba a una edat [diumenge farà 80 anys] que veu la necessitat de fer examen de consciència» i perquè «pot ser útil perquè altres no cometin els mateixos errors i alhora valorin l'ètica de la professió». «I en unes memòries», va afegir, «qui les escriu no només explica quina ha estat la seva trajectòria, sinó també el que pensa».

I Carrera, en l'acte de dimarts, ho va fer. Va aprofitar la part final de la seva intervenció per llançar un ferm al·legat en defensa del retorn a una medicina molt més humanista que la que, al seu entendre, es practica ara. «Cal recordar que el metge moltes vegades no cura pel que recepta, sinó pel que diu i la forma com ho diu. Això és essencial. Però ara sembla que no hi ha temps per a res», va ser una de les sentències que va llançar amb el seu habitual to ponderat, però ferm. I qui ho diu és ni més ni menys que tot un honoris causa, promotor de nombroses societats mèdiques i, atenció, qui el 12 de juliol del 1984 va practicar la cessària per fer néixer Victòria Anna Sánchez, la primera nena proveta de l'estat.

La presentació va començar amb un recorregut pels moments clau de la vida de Josep Maria Carrera, fill d'un matrimoni format per un fruitosenc i una navarclina, que en aquest poble van acabar obrint botiga i sent coneguts com cal Peret de les taronges. Matrimoni que, com va destacar Llorenç Ferrer, «és exemple d'un model de tradició familiar, d'un pensament. Aquell que té clar que el progrés passa per la cultura i l'ensenyament, i que posa tot el seu esforç perquè el fill estudiï».

Vasta trajectòria

Estudis que, en la formació universitària en medicina i en l'especialització com a ginecòleg, Carrera va fer a Santiago de Compostel·la -«on tenia una gran foto de Navarcles penjada a l'estudi, per no enyorar-me», recordava dimarts. Una època (1955-1962) que Maria Carme Alòs, amiga personal, va glossar com de gran sacrifici, personal i familiar, per l'època i els costos econòmics. Carrera en recordava una anècdota, ressenyada al llibre. Vivia en una pensió, «i tot anava tan just, que els dies de cada dia, de postres, em donaven mitja galeta maria. Això sí, els diumenges, com que era festa i calia celebrar-ho, me la posaven sencera».

Alòs va seguir glossant moments clau de la vida de Josep Maria Carrera, professionals i vitals: el seu casament a Navarcles amb la Loli, l'any 1964, a qui va conèixer a Santiago i amb qui va tenir quatre filles, però a qui va perdre el 1994; la seva entrada a l'Institut Dexeus, on ha exercit la seva professió i va esdevenir el cap d'obstetrícia; el nomenament com a fill il·lustre de Navarcles, el 1988; la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra (Portugal), el 1995; o la creació, un any més tard, de l'ONG Matres Mundi, per a l'ajuda a la salut maternoinfantil en els països més desafavorits.

Una vasta trajectòria recollida en aquestes memòries, que Carrera subratllava que són també «un espai de reflexió» sobre la vida i la professió. Professió, la medicina, que va centrar el missatge final de la seva intervenció. «L'obstetrícia, la medicina actual, la tenim tan tecnificada, en comparació de la dramàtica i heroica de fa 40 i 50 anys, que es fa necessari transmetre i convèncer les noves generacions de metges i de persones que es dediquen a la sanitat que no s'han de perdre les virtuts d'aquella medicina. El profund humanisme del metge, el gust per l'observació clínica. Molts cops no es fa observació clínica; es demana una prova i sembla que amb allò ja es té tot. Però es deixa de banda el saber escoltar. Avui dia, ningú no escolta». Clar i directe.