La tan reivindicada paritat en el món de la política és encara, a la pràctica, lluny de la realitat. Com a mínim és el que es posa de manifest a la política municipal i analitzant les dades que, a l’equador de l’actual mandat, mostren els ajuntaments de les nostres comarques.

Resumint-ho, per cada dona regidora que hi ha als consistoris hi ha el doble d’homes regidors. És a dir, del total de representants municipals que sumen les comarques del Bages, Moianès, Berguedà, Cerda-nya, Solsonès i Anoia, dos terços són masculins i un terç, femení. I en el cas de les alcaldies la desigualtat es dispara: gairebé nou de cada deu són a mans d’homes.

Amb xifres absolutes, els ajuntaments de les sis comarques abans esmentades sumen un total de 1.102 regidors i regidores. D’aquests, 723 són homes, i 379 dones. És a dir, el 65,7% i el 34,3%, respectivament.

La comarca on es produeix una desproporció més gran és a la Cerdanya, ja que en els disset ajuntaments que hi ha, per cada regidora femenina n’hi ha tres de masculins. És a dir, només una quarta part de les representants municipals són dones i no n’hi ha cap a les alcaldies d’aquesta demarcació. Encara més: de les sis comarques de casa nostra analitzades, és l’única on no hi ha ni un sol consistori on el nombre de dones amb acta de regidora sigui superior al d’homes.

Per contra, la comarca més paritària pel que fa a les actes de regidors és, en termes relatius, el Bages. En aquest cas, les dones suposen pràcticament el 40% del total. Hi ha 125 dones amb acta de representació municipal, de les 318 totals que componen els consistoris bagencs resultants de les eleccions del 2015. En una proporció molt similar hi ha el Moianès, amb el 38,4 % de regidories femenines. Però amb una diferència substancial entre totes dues comarques, que és la proporció d’alcaldesses. A totes dues demarcacions n’hi ha dues, però mentre al Moianès -amb deu municipis- equival al 20% del total, al Bages aquesta situació suposa que les alcaldies femenines són només el 6,6 % del total. De fet, al Bages aquesta presència d’alcaldesses ha anat clarament a la baixa, respecte a mandats anteriors.

Actualment només n’hi ha a Castellbell (Montse Badia, del PSC) i Marganell (Anna Garcia, de Convergència). El període de màxima representació femenina a les alcaldies bagenques es va donar en el mandat 2003-2007, quan en el darrer any Glòria Torner (PSC) va rellevar Joan Montsech al capdavant de l’Ajuntament de Sant Vicenç. Això va fer que n’hi hagués un total de cinc a la comarca, ja que també tenien aquest càrrec des de principi de mandat Mirella Cortès (ERC) a Sallent; Maria Carme Alòs (CiU) a Navarcles; Laura Vilagrà (ERC) a Santpedor; i Maria Àngela Estruch (CiU) a Navàs. També cal tenir en compte que en aquell moment el Bages estava format per 35 ajuntaments, però tot i això la proporció era superior a l’actual (suposaven el 14% del total).

Pel que fa a aquest aspecte de les alcaldies, clarament l’Anoia és la comarca de casa nostra on tenen més pes. 7 alcaldesses en total, dels 33 consistoris que hi ha en aquesta demarcació. És a dir, la cinquena part (21,2%). Una altra dada rellevant d’aquesta descompensació que encara s’arrossega en la paritat en la política municipal és que dels 136 consistoris que hi ha en la suma de les sis comarques analitzades, només en 13 (el 9,5%) hi ha més dones que homes en el ple municipal.

Segons un estudi fet a nivell de tot Catalunya per la periodista i doctora en comunicació Marta Corcoy -Dones i homes en el món local-, que integra registres des del 1979 fins al 2015, al conjunt del país les alcaldesses representaven el 2,2% dels electes municipals després de les primeres eleccions, i el 19% el 2015. Actualment, hi ha 172 alcaldesses a Catalunya. En relació amb l’Estat espanyol, destaca que després dels últims comicis per primera vegada hi ha hagut una equiparació en nombre de regidores i alcaldesses amb la resta d’Espanya. Catalunya és la comunitat número 12 del rànquing espanyol. Davant seu té 11 comunitats amb més dones dins de la política local. El 26% de consistoris catalans se situen en el 60% d’homes i el 40% de dones. El 6,45% d’ajuntaments no tenen cap dona.