L'Ajuntament de Cardona dóna per fet que, tal com ja es temia des de fa un any enrere, Ercros abandonarà la seva activitat a la població a final d'aquest 2017 i que, en conseqüència, deixarà el runam vell a mig explotar. L'empresa no ho ha fet explícit i, encara ahir, a petició d'aquest diari la resposta oficial era que «no s'ha pres cap decisió», però alhora tampoc no hi ha cap ratificació taxativa de continuïtat davant dels dubtes generats. I de les respostes obtingudes en una darrera trobada mantinguda amb els representants d'Ercros, ara fa un parell de setmanes, al govern cardoní no li queda cap dubte que la voluntat de l'empresa és abandonar aquesta activitat.
Així ho assegurava ahir a Regió7 l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, que afirmava que «no s'han manifestat explícitament, però en la darrera reunió que vaig tenir amb ells a mi em va quedar claríssim que marxen». Lamentava la postura adoptada per l'empresa, «que en cap moment no ha volgut que se l'ajudi», ja que, deia, «nosaltres el que hem volgut des del primer moment és que Ercros ens concretés quina inversió necessitava per poder seguir traient i utilitzant sal de Cardona». «Mai no ens ho han dit», hi afegia el batlle cardoní, «i tot han estat amb vaguetats. Primer parlaven de 3 milions, després que era impossible, i en la reunió de fa dues setmanes el que em van dir és que caldria fer una planta de sal vacuum i gastar-se 25 milions d'euros i que això no ho farien perquè per la quantitat que necessiten, unes 200.000 tones anuals, els surt més a compte comprar-la».
A grans trets, i segons ha detallat Ferran Estruch, la situació és que la Unió Europea va fixar que a final d'aquest any es compleix el termini que obliga a deixar de fabricar clor amb la utilització de mercuri -que és el que Ercros fa a la planta de Vila-seca fent servir la sal de Cardona-, i s'ha de passar a fer-ho amb cèl·lules de membrana. Aquesta tecnologia requereix una sal més purificada que, segons explica Estruch, Ercros considera que la del runam de Cardona no li ofereix. El batlle cardoní insisteix que des de fa mesos s'ha requerit a l'empresa que explicités què li calia per poder donar sortida a aquesta sal «però en cap moment no ens han facilitat que els puguem ajudar per buscar diners per fer les inversions. Des del principi hem tingut molt clar que volien marxar».
Problema ambiental i social
Davant de l'escenari que s'obre, el consistori assegura que serà contundent i que recorrerà a totes les vies polítiques i jurídiques que tingui al seu abast perquè Ercros «no marxi com si res».
Ferran Estruch subratlla que ara es genera «un greu problema», no només per a Cardona, sobretot des del punt de vista ambiental. Dels dos runams que hi havia al municipi, el més nou ja està tret i el pla de restauració «hi ha el compromís d'executar-lo». Però pel que fa al runam vell, que és el que l'empresa explota ara, «en el seu moment es va demanar que es qualifiqués com a recurs miner, no com a residu salí». Que sigui un recurs miner, explica Estruch, significa que està subjecte a un pla de restauració, pla que Ercros ha de presentar de nou perquè l'anterior està caducat des de fa set anys i que «tot apunta que no preveurà ni l'eliminació ni la revegetació de cap zona, perquè segons ells la qualificació que té comporta que es pot continuar explotant i l'únic que els requeririen és deixar-lo en les condicions perquè vingui algú altre i ho exploti». Pla que passaria essencialment per fer rases perimetrals per conduir les aigües salines i bombar-les cap al col·lector. «Però si ells renuncien a explotar-lo, qui ha de venir a fer-ho?», es pregunta Estruch.
L'alcalde, però, assegura que no donaran el braç a tòrcer. «El que hi ha a Cardona és igual que el que hi ha al Cogulló, a la Botjosa o al Fusteret, que es considera que s'ha d'eliminar i restaurar. Pot tenir la qualificació de recurs, però mentre no es treu és un residu», argumenta. I hi afegeix més motius per exigir una restauració amb garanties. «El 2001 es firma un conveni amb la Generalitat, amb els departaments d'Empresa i de Medi Ambient, i amb Ercros, en què s'acorda crear una comissió de la Vall Salina per preservar i recuperar aquest paratge», que és un espai protegit (un PEIN), «per tornar-lo al seu estat original». En paral·lel, subratlla l'alcalde, «l'Agència Catalana de l'Aigua va redactar un projecte integral de recuperació de la Vall Salina, aprovat el 2003. Aquest projecte recull diferents accions, moltes de les quals no s'han complert, i entre altres coses diu que el runams són un dels principals impediments per a la recuperació real de la vall. Aquí hi tenim un greuge. I, per tant, s'ha de treure o revegetar, buscar una solució no contaminant i de recuperació de l'espai». El consistori ja ha requerit, per escrit, la convocatòria d'una comissió governamental «al més alt nivell» per abordar el problema.
35 famílies en l'aire
L'alcalde de Cardona ha posat especialment el focus en la problemàtica mediambiental que suposa el runam, no només per al municipi sinó per a la conca del Cardener, però subratlla que de manera inmediata «el que ens preocupa són les 35 famílies que hi treballen i que diu Ercros que recol·locarà, però la majoria fora de Catalunya».
El govern cardoní reclama ajuda a la Generalitat, «perquè una població que ha patit el que ha patit Cardona ha de tenir solucions. Si ens marxen 30 famílies no ho podem aguantar més». I en aquest sentit afirma que «tal com s'ha ajudat molt a algú perquè les coses surtin bé [referència implícita a la situació d'ICL a Sallent i Súria], també que ens ajudin a nosaltres a recol·locar-los en l'activitat que avui està funcionant molt a la nostra comarca».
