És una opció molt arrelada en diferents països del centre i nord d'Europa, però que a Catalunya fa pocs anys que hi està aterrant. Fins al punt que tot just ara la Generalitat n'està promovent la regularització, que els mateixos implicats han empès per tenir empara legal. Aquí s'ha implantat amb la denominació de llars de criança o mares de dia, i al conjunt de les nostres comarques fins ara hi ha una única persona que exerceix amb el reconeixement de l'entitat sota la qual s'han agrupat.
Rosa Maria Palacios és mare de dia i el seu pis de Sant Vicenç és l'escola, que, en diferents dies i horaris (a demanda dels pares), acull actualment un total de tres nens d'entre vuit mesos i dos anys. Casa seva no difereix gairebé gens de qualsevol altra que tingui infants a la família, tret de petits detalls de seguretat, com ara un extintor, llums d'emergència i protectors a radiadors, portes i endolls. Fins i tot hi conviuen un gat ( Gatito) i un gos ( Diamant), que són part de la família. La Lola, un dels infants dels qui té cura, «tot sovint fa servir el Diamant de coixí i s'adorm a sobre, perquè és un animal molt dolç», explica Rosa Palacios.
«Una de les característiques essencials d'aquest servei és que nosaltres som una llar, una família [té una filla de 15 anys], i és a casa teva on fas l'acollida, perquè el que es busca amb aquest servei és que l'infant es trobi com a casa seva», detalla Palacios, que afegeix que «no es destina un espai diferent, és el lloc on viu el cuidador o cuidadora. La idea és que el nen se senti a casa, amb el seu sofà, els seus racons... Només està adaptada a ells en aspectes de seguretat».
El servei de criança a la llar per a la petita infància, també conegut amb el nom de mares de dia, és un mètode de conciliació familiar per hores i flexible que exerceix un professional -amb formació en l'àmbit de la pedagogia- en el seu propi habitatge, on té cura d'infants d'entre 0 i 3 anys (segons la regulació que ara s'ha tirat endavant). Aquesta seria la definició més formal i asèptica. Però Rosa Maria Palacios hi afegeix un altre element distintiu: la seva proposta es basa en el mètode anomenat pedagogia viva.
Observació i experimentació
«És una manera d'educar diferent de la tradicional. Ni millor, ni pitjor, és en la que creiem els pares i els educadors. Estem parlant de pares que per als seus nens prefereixen un altre tipus d'educació: que estiguin més per ells, no en el sentit de dir-los què han de fer, sinó d'ajudar-los a esbrinar què necessiten i ajudar a complir aquestes necessitats. Fomentem persones amb molta autonomia, amb molta empenta», defineix Rosa Palacios.
Posa com a exemple que «és molt típic veure persones que si el nen s'embruta, de seguida el netegen, o que si cau, sense que es faci mal, corren a aixecar-lo i a dir-li que no ha passat res. Nosaltres sempre estem al seu costat i vetllant, però la idea és que tot el que ells puguin fer sols s'ha d'encoratjar-los perquè ho facin. Perquè quan veuen que per si sols han aconseguit fer una cosa, la satisfacció és enorme, guanya en seguretat i confiança. Si no, acabem fent persones poc autònomes».
Palacios reitera que a les llars de criança o mares de dia no es limiten a tenir cura del nen en les seves necessitats d'higiene i alimentació, sinó que hi desenvolupen una proposta educativa a través de l'observació i l'experimentació. «Cada nen té el seu raconet i les joguines sempre estan a l'abast. Tu fas propostes perquè ells es motivin en les activitats, però ells decideixen. Cada dia jo preparo les coses d'una determinada manera per motivar en aquella dinàmica. I si no ho fan, no ho forces. Però sempre hi ha una proposta pedagògica a partir del que vas observant».
En aquest sentit, remarca que «si hi ha àmbits que li costen més, no forces, sinó que busques camins per arribar-hi. El nen explora tot el que li posis al davant sense obligacions».
Aquesta mare de dia santvicentina afegeix que un dels aspectes rellevants d'aquest servei «és que t'adaptes al que la família ha decidit. La família té un projecte propi, una manera de fer les coses, i tu els acompanyes i els ajudes a desenvolupar-ho».
