Benet Iñigo és periodista i casteller. Participa en les retransmissions castelleres de RAC 1, i és l'autor del llibre Pit i amunt. Divendres va ser al Born de Santpedor per presentar-lo.

Per què els castells s'han expandit a zones on no n'hi havia com el Bages o el Berguedà?

Tot va començar amb el post-franquisme, quan els castells es comencen a veure com un símbol d'identitat que fins llavors no tenien. Eren una tradició pròpiament del Camp de Tarragona, però no es veien com una qüestió catalana. A partir d'aquí comença l'expansió, que ara està vivint un segon boom. Jo crec que la Catalunya Central era un terreny fèrtil per al món casteller, que estava poc conreat pel tarannà cultural i social d'aquestes comarques i que fan que aquest sorgiment d'altres colles creï un teixit bastant potent a consolidar un nivell important.

Al Bages ara hi ha quatre colles. És positiva aquesta convivència en una sola comarca?

És molt positiu. Si hi ha tradició i hi ha xarxa, les colles poden ser més fortes que quan estan aïllades. El Bages és territori fèrtil i té prou població perquè hi hagi unes quantes colles. Hi ha els Salats, Santpedor, Tirallongues i els Picapolls. Algunes són molt noves i ja es veurà si s'arriben a consolidar o no. No s'ha de voler assolir un bon nivell de forma ràpida, sinó consolidar-se en l'àmbit social.

En el llibre parla de la importància del local, i en destaca el dels Moixiganguers. Per què?

És un exemple de colla que no és de les grans però que ha vist clar que l'aposta per arribar a ser-ho era tenir una bona base social. Els castells són una cursa de fons, i les curses de fons es guanyen amb resistència i tenir una base sòlida. Aquesta ha de ser la primera preocupació d'una colla novella: créixer d'amplitud, no pas d'alçada.

Posa èmfasi en el factor psicològic. Què recomanaria a les colles veteranes per fer-hi front? S'ha de crear una cultura de colla per arribar a una fita, però gaudir de cada pas. Els dirigents d'una colla han de saber marcar fites assolibles pel camí. Les colles petites no han de tenir pressa, i gaudir molt de les primeres victòries. I per a les colles més joves de la Catalunya Central, la recomanació seria gaudir més que no pas créixer ràpid?

Sempre s'ha de voler créixer i intentar assolir objectius. Una cosa no va en contra de l'altra. Però no s'ha de tenir pressa, i s'ha d'anar descobrint què són els castells i com es viuen.