El departament de Territori de la Generalitat ha fet pública la relació de béns que haurà d'expropiar per a la construcció del nou col·lector de salmorres, la canonada que porta fins al mar les aigües salobres de diferents activitats industrials, entre les quals, les mines de potassa. El que fa ara el Govern és un pas administratiu, però significatiu, de la voluntat de desencallar el projecte, si tenim present que la primera proposta es va presentar públicament el 2012.

Aquest projecte, que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), preveu fer una canonada completament nova i de més volum que l'actual en els dos ramals que hi ha al Bages -des de Cardona i des de Balsareny fins a unir-se a Castellgalí, i continuant fins a Abrera- per donar resposta a la demanda actual d'evacuació. A partir d'aquest punt i fins al Prat ja es va fer nova fa uns anys enrere. El col·lector actual es deixaria per a casos d'emergència. El projecte suposarà l'expropiació o ocupació temporal d'un total de 995 finques distribuïdes entre 21 municipis, 17 dels quals són del Bages. El que té més finques afectades és Sallent (202), seguit de Sant Fruitós (97), Manresa (96) i Súria (84).

Segons fonts de l'ACA, aquest procés d'expropiacions es podria allargar durant un any i encara no hi ha un calendari fixat per a la construcció del col·lector, malgrat que es va arribar a anunciar que es trauria a concessió el 2015. De fet, les mateixes fonts han explicat a Regió7 que a hores d'ara encara no està definit quin sistema de finançament s'utilitzarà per poder-lo materialitzar. El novembre del 2014, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer públic que per tirar endavant aquest projecte, i davant la falta de liquiditat, optaria per la via de la concessió.

En concret, el que es proposava en aquell moment era posar aquest projecte a concurs, de manera que l'empresa que se l'acabés adjudicant n'assumís el cost de construcció. A canvi, obtindria la cessió, per un període de 25 anys, de l'explotació i manteniment del col·lector. És a dir, per compensar i recuperar la despesa feta en l'obra, aquesta empresa ingressaria durant aquestes dues dècades i mitja els cànons que s'estipulin per fer el manteniment de la canonada (que pagaria la Generalitat) i, sobretot, per la utilització de la infraestructura. En aquest cas, doncs, serien les empreses que necessiten abocar les seves aigües salobres a través d'aquesta conducció per dur-les fins al mar les que farien efectiu el pagament estipulat a la concessionària del col·lector. Actualment hi ha una desena d'empreses usuàries d'aquesta canonada, entre les quals, Iberpotash, Ercros Cardona i Solvay Martorell. No està clar, però, que aquesta fórmula sigui la que s'acabi escollint.

Segons el projecte, la futura canonada, dimensionada amb cabals superiors a l'actual, serà la que s'utilitzarà cada dia per a l'evacuació fins al mar de la salmorra provinent de l'explotació minera del Bages, mentre que la que actualment hi ha en servei (que data de mitjan anys 80 i que registra nombrosos episodis de trencaments i vessaments) es mantindrà en reserva per a possibles emergències. La futura canonada es construirà paral·lela a l'existent i amb diàmetres superiors -variables segons els trams- per aconseguir incrementar la capacitat de transport de salmorra, que és un dels grans dèficits de l'actual, a banda de la seva degradació.

Un dels aspectes més rellevants d'aquesta futura infraestructura és que inclourà la captació de diferents surgències salines que, segons consta en el projecte, provenen d'una proposta d'actuació redactada per Iberpotash. De fet, l'empresa ja va signar un conveni l'any 2006 amb l'ACA per fer efectives aquestes captacions -la firma no pot actuar directament sobre l'àmbit hídric- i fins i tot en va avançar la seva part de finançament.