El túnel de Sant Benet que no va veure la llum

Un grup navarclí va promoure una excavació als anys 60 per trobar un passatge secret sota el monestir, però no va reeixir

06.08.2017 | 17:22
Josep Singla, situat davant l´emplaçament del monestir on es va dur a terme l´excavació

Són popularment conegudes les llegendes que a Sant Benet de Bages, com en altres monestirs, parlen de l'existència de passadissos subterranis secrets. Passatges que, sota les seves roques, haurien servit com a sortida d'emergència. Però la realitat és que mai no s'han arribat a posar al descobert, malgrat que un grup de navarclins va intentar una excavació, ara fa cinc dècades, per descobrir si la llegenda era una realitat. Aquestes mines secretes tenen presència en espais com, per exemple, el convent de Santa Agnès (ara en runes), on hi ha un túnel excavat a la roca.

Va ser després d'una sortida a aquest convent que el Centre Excursionista de Navarcles es va plantejar si a Sant Benet podria haver-hi un passatge secret que donés accés al riu Llobregat. D'aquesta manera, l'any 1967 diversos voluntaris de l'entitat van excavar un portal adovellat, però es van adonar que era una porta d'accés a l'antiga torre de defensa. Des d'aleshores, Josep Singla, un dels fundadors del Centre Excursionista, remarca que no hi ha hagut interès per descobrir les possibles entrades.

L'excavació que es va dur a terme a la dècada dels 60 va disposar del material del Centre Excursionista del Bages. Els integrants del centre navarclí no disposaven de les eines suficients. D'aquesta forma, va sorgir la primera delegació del Centre Excursionista bagenc a Navarcles. No obstant això, Josep Singla assegura que van gaudir de molta independència a l'hora de treballar.

Els membres del Centre buscaven la possible obertura d'un túnel en un lloc fondo. Per aquest motiu, van decantar-se pel celler. Allà, tocant la paret de la primitiva muralla, van veure que s'havia enfonsat un tros de l'argamassa, que deixava veure unes dovelles i, a sota, un espai buit. De seguida van demanar permís als propietaris per engrandir el forat. Va acabar apareixent un portal adovellat cobert de pedres menudes i mal posades que «tapiaven una possible sortida», comenta Singla. Explica que van introduir un llarg punxó entre les pedres per saber si l'altre costat era buit, i «la hipòtesi es va confirmar».

El grup d'excavadors va començar a extreure algunes pedres fins que hi van poder introduir el cap i es van endur la decepció d'observar una sala amb postades plenes de copes de cava. Havien foradat la paret del rebost de la cuina de la senyora Elisa Casas, la germana de l'artista Ramon Casas. Aquesta família va adquirir el recinte l'any 1907.

Josep Singla va tapar de nou el forat. Tot i així, els membres del centre es preguntaven la utilitat que podia tenir el portal. Així doncs, van continuar extraient runa de sota el rebost, i van arribar a la conclusió que devia ser l'accés a una possible cisterna. Però quan van trobar més tard un plànol del monestir de l'any 1922, van veure que el portal era un accés a una torre de defensa i així van perdre les ganes de continuar l'excavació.

El plantejament de la possibilitat que sota les muralles i les arcades del monestir de Sant Benet hi hagi camins amagats prové d'una antiga llegenda. Durant uns anys, els monjos de Montserrat van tenir Sant Benet com a noviciat, i «això provocava que hi hagués una anada i vinguda dels monjos, i els pagesos que conreaven la vinya els veien passar», explica Singla. Fins que va arribar un moment que els agricultors van deixar de veure passar els monjos i «va néixer la llegenda que venien per un túnel», comenta Singla. Però considera que hi ha la possibilitat que es desplacessin de nit.

Actualment, el conjunt ofereix visites guiades dins el complex Món Sant Benet. El celler és un dels punts del recorregut, juntament amb l'església, el claustre o les cel·les. A partir de veus, sorolls i imatges del passat se simula la vida de l'antic monestir. Una porta de vidre resguarda l'obertura que comunica l'antiga torre de defensa i el celler. Aquest últim s'utilitza per fer projeccions sobre la història del monestir.

La referència a aquesta excavació frustrada és també una de les històries que es recullen al portal web El meu món Sant Benet. Un projecte amb què Món Sant Benet vol anar ampliant el coneixement del monestir a partir d'aportacions i vivències personals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Un grup de turistes gaudeixen de la tarda a la terrassa del bar Cal Ros a Talamanca
Mura i Talamanca es multipliquen a l'agost

Mura i Talamanca es multipliquen a l'agost

Els dos pobles bagencs viuen dels visitants que reben, que omplen els carrers durant l'estiu i els...

«El forn viu del turisme i al cap de setmana és quan hi ha més feina»

«El forn viu del turisme i al cap de setmana és quan hi ha més feina»

Montse Andreu treballa a Cal Muntada, un forn de pa situat a Mura. L'establiment subministra els...

«Quan sóc a Talamanca visc el present»

El Bages té una presència minoritària dins dels estiuejants de Mura i Talamanca

El parc natural de Montserrat es consolida com a nou hàbitat de l'aufrany

El parc natural de Montserrat es consolida com a nou hàbitat de l'aufrany

Agents rurals i un equip de la facultat de Biologia han portat a terme l'anellament dels polls...

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema