Sant Joan ha adoptat un veí peculiar. Un ocell que viu en llibertat i que, tot i les seves petites mides, sobresurt clarament de la resta. Es tracta d'un pardal leucístic, que és el nom amb què es coneix una au que té la major part del plomatge de color blanc. No completament, motiu pel qual no es pot considerar un cas d'albinisme, que és el terme que es coneix més popularment (casos en què, a més, s'afegeix un altre tret característic, com són els ulls vermells).

No és un cas extraordinari, però sí poc freqüent i, per tant, interessant des del punt de vista dels experts, segons explica l'ornitòleg Raül Aymí, membre de l'Institut Català d'Ornitologia. Aymí diu que és molt difícil xifrar en quin percentatge es donen aquests casos, «però de tant en tant en detectem o ens fan saber algun cas» en ocells. En els pardals «és més fàcil, més que res perquè també és més fàcil que es produeixi un albirament ja que és una espècie que conviu més en zona urbana». També precisa que generalment és un únic exemplar dins la niuada, «difícilment n'hi ha més d'un amb alteracions de plomatge».

Raül Aymí explica que, «probablement, aquests ocells leucístics tenen un índex de supervivència més baix de l'habitual», motivat per la seva pròpia característica peculiar: «el seu plomatge tan destacat no els permet passar desapercebut en l'entorn que es mouen habitualment, i això els converteix en molt més visibles davant possibles depredadors».

Ramon Segura, veí de Sant Joan, aficionat a la natura i a l'ornitologia, ha captat algunes imatges d'aquest peculiar exemplar de pardal (la que il·lustra aquesta pàgina), i explica que «se'l sol veure pels arbres que hi ha al costat del centre d'assistència primària (CAP) santjoanenc, fet que ja ha cridat l'atenció d'alguns veïns perquè destaca pel seu plomatge».