Els enramadors de Sallent més veterans caminaven ahir pel barri de Gràcia carregats amb boix i flors de paper. Estaven preparats per decorar el tram de carrer que se'ls ha lliurat enguany per les festes de gracienques. L'objectiu és lluir l'enramada tradicional que encara sap fer el poble bagenc i mostrar al barri barceloní els orígens de la seva festivitat.

Capses de cartró, bidons, escales i boix s'acumulaven a l'asfalt de la plaça de la Vila de Gràcia, el cor de les festes. El tram del carrer Francesc Giner que els pertoca hi fa cantonada. L'entusiasme i la cohesió veïnal que denotaven durant la construcció va commocionar alguns graciencs, que submergits en el turisme massiu, consideren que no poden gaudir tant de la seva festivitat, la qual aquest any celebra el bicentenari.

De fet, Joan Sánchez, gestor de Cultura de les festes del barri, va explicar a aquest diari que amb motiu de l'aniversari, han convidat Sallent perquè adorni el sostre d'un carrer amb trenes de boix i altres elements vegetals. Es tracta d'una tècnica que es feia servir als inicis de les festes, però que amb el temps s'ha anat perdent. En canvi, Sánchez va remarcar: «Sallent és dels únics pobles de Catalunya que conserven la tradició d'enramar amb boix».

Turistes amb bicicleta i veïns graciencs s'aturaven a veure com el carrer anava agafant color. Els rostres de la trentena de voluntaris es mostraven il·lusionats mentre s'encarregaven d'adornar unes barres amb boix o bé cobrir bidons amb la planta. A la Irene, una veïna de Gràcia, en passar per allà la va sorprendre la dedicació que posaven les voluntàries en elaborar flors manualment. Va tornar a casa seva i els va dur el material que necessitaven.

«Al nostre barri ja fa temps que s'està perdent l'ambient veïnal que el caracteritzava. Durant les festes marxo a casa d'una amiga i molts graciencs fan el mateix, per evitar la massificació de gent»,va explicar la Irene. De fet, Jordi Sánchez va assegurar que el públic de les festes arriba fins a 3 milions de persones. Va comentar que als carrers es poden veure grans construccions però, que a diferència de Sallent, s'ha perdut l'antiga tradició d'adornar amb elements vegetals. «El trànsit de gent i la immediatesa en què vivim no permet percebre l'esforç que hi ha al darrere de la construcció d'un carrer», va sostenir la Irene. El poble del Bages no té la pressió política que ha de suportar la ciutat de Barcelona i, segons David Saldoni, l'alcalde de Sallent: «Gràcia ha d'intentar no morir d'èxit». «Darrere de la tradició d'enramar hi ha el valor de la dedicació, el veïnatge, el compartir, i això Gràcia ho ha de mantenir», va recalcar l'alcalde.

Els sallentins han dedicat un mes a muntar els guarniments per les Festes de Gràcia. Tot i així, ells mateixos s'encarregaran de desmuntar-ho. «Enramar és un art efímer», va afirmar la voluntària Teresa Soler. El material restant pot tenir diversos usos. «Es pot cremar, reciclar o donar-li vida amb un altra forma», comenta l'alcalde. «Aquesta tradició fomenta la creativitat, ja que cada any s'ha de pensar alguna temàtica nova i permet que tothom trobi el seu espai», va remarcar Soler.

Entre tots els guarnidors de la població només hi havia dos nens, que coneixen perfectament la tradició d'enramar, i es dedicaven a aturar els graciencs per explicar-los la tradició. «Hem d'aconseguir que els joves s'estimin una festa que té 700 anys d'història al nostre poble», va considerar l'alcalde. Mari Calvo, presidenta de l'entitat Amics de les Enramades, va destacar que enguany el jovent ha estat actiu, «però estaria bé que es comprometessin cada any i que cadascun pogués trobar en la tradició de les enramades un espai artístic on experimentar».