El magatzem de gas subterrani projectat a Balsareny està en via morta després de cinc anys

El projecte es va presentar el 19 de juny del 2012

, com Regió7 ja va recollir i explicar àmpliament en aquell moment, quan Gas Natural Fenosa va anunciar que invertiria entre 300 i 350 milions d'euros en la construcció del que seria el primer magatzem subterrani de gas d'Espanya en una cavitat salina, aprofitant la geologia de la zona. La companyia va avançar llavors que ja havia iniciat la tramitació administrativa del projecte i que, si obtenia tots els permisos per part del govern central, invertiria tots aquests recursos fins a l'any 2025.

Fonts del sector han explicat que el cas del magatzem de gas Castor, polèmic pels moviments sísmics al litoral mediterrani i per la indemnització de 1.350,7 milions abonada a la societat Escal UGS, ha fet que es paralitzessin de facto altres projectes d'emmagatzematge de gas a Espanya.

De la seva banda, fonts del ministeri d'Energia han assegurat que el projecte es troba «en anàlisi» per part de la direcció general de Política Energètica i Mines «per verificar que compleix els requisits bàsics establerts» i que, de moment, no s'ha atorgat «cap dels permisos que es requereixen».

Aquestes mateixes fonts han concretat que aquest magatzem «no està inclòs en la planificació energètica» estatal, motiu pel qual s'haurà de «valorar el seu encaix» en les previsions d'evolució de la demanda de gas natural i les necessitats d'emmagatzematge del sistema.

Així doncs, el projecte continua oficialment «en tramitació», si bé perquè tiri endavant aquesta iniciativa hauria d'incloure's en un document de planificació energètica estatal, han assegurat les fonts abans esmentades, que remarquen que les característiques peculiars del magatzem Castor «no es poden extrapolar» a tots els emmagatzematges subterranis, i així desvinculen els dos casos.

Per la seva banda, fonts de Gas Natural han assegurat que la companyia ha invertit per ara en el projecte, inclòs en la planificació de les xarxes transeuropees de gas, uns 10 milions d'euros, i que la tramitació administrativa es va iniciar el 2012.

En concret, aquell any es va presentar una sol·licitud de concessió d'emmagatzematge subterrani al ministeri d'Indústria i Energia, i un document inicial ambiental del projecte al ministeri de Medi Ambient. I que el 2014 es va demanar autorització administrativa i avaluació ambiental també al ministeri d'Energia.

També la companyia va acordar a final de l'any 2012 amb la Generalitat les bases tècniques i econòmiques per tal de garantir la disponibilitat d'aigua per construir les cavitats, i l'any següent , el 2013, es va iniciar la tramitació urbanística del projecte davant la Generalitat. Fonts de la Generalitat han assegurat que aquesta infraestructura continua sent «estratègica», encara que admeten que el context energètic ha canviat des d'aleshores. Aquestes fonts del Govern han explicat que qualsevol avanç en aquest projecte està a l'espera que el ministeri concedeixi els permisos corresponents pendents.

Les últimes novetats en el projecte es remunten al període que va entre el 2014 i el 2016, quan Gas Natural va fer diferents anàlisis d'optimització del disseny i estudis geològics específics.

El projecte presentat per Gas Natural preveia construir vuit cavitats en estructures salines a 900 metres de profunditat i en una veta salina de 200 metres de gruix, la primera de les quals havia d'estar enllestida a mitjan 2017. La ubicació era als límits entre els termes municipals de Balsareny i Navàs. L'origen del projecte es remunta al 2008, quan la multinacional va decidir fer estudis al Bages per comprovar si hi havia hidrocarburs (gas i petroli). Els treballs van descartar la presència d'hidrocarburs a la zona, però van permetre descobrir que la comarca, per les seves cavitats salines, podia acollir un magatzem sub-terrani de gas, un model ja usat en altres països europeus com França, però desconegut fins ara a Espanya. Durant la presentació, Gas Natural va garantir completament la seguretat d'aquest tipus de magatzem, i va destacar els seus avantatges, com ara cobrir, en casos d'emergència, la demanda de subministrament de gas a Catalunya durant uns catorze dies. Però cinc anys després el projecte no ha registrat amb prou feines avenços.