«La vida torna a començar un altre cop en néixer un nou membre a la família», expressa Roser Lombardo, que acaba de ser besàvia als 66 anys, mentre es mira el nadó amb un somriure als ulls. La família, que viu a Callús, celebra l'arribada d'en Yeray, ja que «ara la nostra família tindrà cinc generacions i el petit donarà alegria a la casa», explica Maribel Junyent, l'àvia del nounat, amb tot just 43 anys. Anna Serra i Dolors Vilaseca són les dones més grans de la família i, amb poc més de noranta anys, tindran l'oportunitat de fer de rebesàvies del nen. Clàudia Arpa, la mare, té 18 anys i es mostra agraïda de tenir tantes persones al seu costat. De fet, es tracta d'una situació particular a l'entorn on vivim, ja que cada vegada hi ha més gent que opta per ser pare de més gran i això provoca que les famílies de 3 o 4 generacions es redueixin.

En Yeray, la seva mare (Clàudia), la seva àvia (Maribel) i la seva besàvia (Roser) s'agrupen en un mateix sofà i riuen i parlen amb una naturalitat i confiança que denota que han passat moltes hores juntes. «Veure créixer és preciós, t'omple d'energia», sosté Lombardo. Explica que la seva mare es fa un fart de plorar quan pensa que ha pogut conèixer el Yeray. «A vegades, però, la situació se'm fa una mica estranya en veure que només tinc 43 anys i ja sóc àvia, el temps passa molt de pressa», comenta Maribel Ju-nyent. Asseguren que els convenia parlar d'aquest tema i saber com se sentia cadascuna.

Les separa una mitjana de vint anys de diferència, i això, asseguren, «afavoreix la relació». Però aquest fet també provoca que algunes d'elles hagin d'assumir més d'un paper. Roser Lombardo ara exercirà de filla, mare, àvia i besàvia. Però expliquen que han viscut de forma unida i això ha provocat que «sovint la meva àvia Roser em fes també de mare», afirma Clàudia Arpa. «El Yeray potser tindrà quatre mares», expressa rient Roser Lombardo.

«Cada vegada que arriba un infant a la família torno a tenir ganes de jugar», explica Lombardo. La besàvia d'en Yeray remarca que quan veu un nen li retorna la il·lusió per les coses senzilles. «L'altre dia el meu nét i jo ens vam passar la tarda jugant al tres amb ratlla i no podíem parar de riure», expressa. D'aquesta forma, totes coincideixen a afirmar que els nens petits uneixen la família, ja que quan tothom es fa gran no es fan tantes reunions familiars. Això elles ho han experimentat en la pròpia pell. «Fins fa poc no hi havia tant caliu familiar, potser tothom anava més a la seva, però ara que ha arribat en Yeray tot serà diferent», remarca Maribel Junyent. Lombardo comenta que ja té ganes de tornar-se a disfressar per Nadal i fer cagar el tió amb el seu nou besnét.

Encara que no es portin gaires anys, cadascuna ha viscut una infantesa i una joventut diferent de la de l'altra. Això comporta que totes presentin una forma pròpia de veure el món i que sovint no coincideixin. Tot i així, totes pateixen pel futur del Yeray, encara que «sempre tindrà el refugi de la família», indiquen.

Una altra de les qüestions que comenten és que no s'imaginen envellir sense descendència. «Fer-se gran sense ningú al costat és trist», considera Lombardo. Evoca la situació que viuen algunes persones a la residència sense tenir ningú que les vagi a veure. Tot i així, Lombardo confessa que li fa por fer-se gran i «enredar la família, ja que no vull envellir i treure l'energia dels que m'envolten».

Mentre es miren les unes a les altres, confessen que els agrada pensar que desapareixeran deixant un llegat al darrere.