L'aufrany (voltor blanc) ha consolidat la seva presència al massís de Montserrat. Des que el 2012 se'n va observar una primera parella (l'any anterior ja se n'havia observat al parc natural de Sant Llorenç del Munt), cada any se n'ha registrat el retorn en l'època migratòria i, el més rellevant, la nidificació i la cria.

Recentment, agents rurals i un equip de la facultat de Biologia de Barcelona van accedir a un dels nius per poder anellar una de les cries, dins un programa de seguiment que s'està desenvolupant.

Entre les diverses tasques que realitzen els agents rurals hi ha la de localitzar la ubicació dels nius d'espècies protegides que habiten al parc natural de Montserrat. Cada any fan el seguiment d'aquests nius perquè quan el poll està a punt de començar a volar acompanyen un equip de la facultat de Biologia de Barcelona per col·locar-li un anell a la pota amb un número per poder-lo identificar en el futur. Per realitzar aquesta operació membres del cos de vigilància rural van fer ràpel per accedir a un dels nius per poder identificar el poll.

L'assentament de l'aufrany al parc natural de Montserrat és rellevant perquè fins fa menys d'una dècada s'havia constatat, segons els experts, que a Catalu-nya només criaven una seixantena de parelles d'aufrany ( Neophron percnopterus), i fins llavors totes concentrades al Pirineu i Prepirineu.

Gabriel Lampreave, un dels agents rurals que en fa el seguiment al massís, explica que «és una espècie que a la resta de la península ibèrica ha tingut una regressió, i en canvi a Catalunya han aparegut territoris i parelles noves». De fet, l'atles d'ocells nidificants de Catalunya inclou aquesta espècie en la categoria en perill perquè les poques parelles que nien a Catalunya són sensibles a verins, mentre que la prohibició de deixar cadàvers de la ramaderia ha disminuït la seva font d'alimentació.

Paral·lelament al seguiment i l'anellament, es regula l'escalada a les zones on es considera que poden afectar les cries. La tasca dels agents rurals és localitzar els nius de les espècies protegides, fer -ne la regulació, marcar la zona i vigilar perquè ningú no escali en aquest sector que queda prohibit. Gabriel Lampreave detalla que «el motiu d'aquest seguiment d'aquestes espècies protegides que fem dins del parc de Montserrat d'aus rupícoles rapinyaires és intentar compatibilitzar la pràctica de l'escalada amb la nidificació d'aquestes espècies, que totes són protegides. El parc natural s'ha unificat en diferents sectors, amb una regulació diferent segons l'espècie que hi nidifica en aquell moment. L'aufrany és el que té el cicle reproductiu més tardà i és l'última espècie que en regulem la zona, que acaba el 31 d'agost».