Mura i Talamanca, situats al bell mig de la naturalesa, augmenten la seva població a l'estiu a causa de l'afluència de segons residents i de turistes que busquen refugiar-se de la vida accelerada de la ciutat. Els dos pobles de pedra tenen aproximadament uns 200 habitants i multipliquen per cinc la població, i arriben sovint al miler.

L'encant dels dos pobles bagencs recau en la seva petita dimensió, en els seus balcons florits, les fonts i els veïns propers. Tot i així, «l'espai dels municipis és limitat, i algun dia que s'han acumulat els cotxes han hagut de fer marxa enrere», explica Josep Pascuet, propietari del restaurant Les Voltes a Talamanca. A més, Josep Tarín, alcalde de Talamanca, sosté que l'ús de l'aigua augmenta a l'estiu i es genera el doble de deixalles. No obstant això, el turisme dóna feina a la majoria de veïns, els quals augmenten la facturació els caps de setmana i el mes d'agost.

L'aire fresc dels arbres del parc de Sant Llorenç del Munt, que envolta els dos municipis, és un atractiu per als visitants i això augmenta la demanda a les botigues i als restaurants. «El 70% de les cases de Talamanca són segones residències i s'omplen durant els mesos calorosos», assegura Tarín. No obstant això, Josep Pascuet sosté que l'època que més facturen és a la tardor i a la primavera gràcies al turisme. «Durant l'estiu no tanco cap dia, però la resta de l'any la feina només la tinc els caps de setmana», explica Roser Font, propietària de la botiga El Celler a Mura.

La gent dels pobles explica que també hi ha setmanes, sobretot a l'hivern, que els indrets de postal queden deserts.

Roser Font destaca que a l'hivern la vida de Mura retorna al seu ritme natural. «Quan fa fred, sóc jo la que em marco els horaris i dedico el temps a elaborar olis, melmelades i altres productes artesans», explica Font.

L'Anita, veïna de Talamanca, comenta que a l'hivern se sent més l'olor de fusta i el so dels arbres. «M'agrada passejar sola pel poble com fa uns quants anys enrere», remarca l'Anita. De fet, durant uns anys, Mura i Talamcanca eren considerats dos pobles de mala mort. Vivien solament de l'agricultura de secà.

No obstant això, Martí Perich, alcalde Mura, sosté: «Avui en dia, s'han convertit en un espai de lleure i de turisme, en un context on cada vegada hi ha més gent que busca aquests paratges de silenci i tranquil·litat on desconnectar».