La de Salipota és una història de supervivència i superació. El barri de Súria va haver de superar, primer, els condicionants d'uns orígens marcats per la marginació i la precarietat en ple franquisme, i més tard, a partir dels anys 90, l'impacte de l'aluminosi que va obligar a enderrocar una part del barri per construir-lo de nou.

El barri va néixer els anys 50 per pal·liar el dèficit d'habitatges que hi havia a Súria i alhora cobrir les necessitats que tenia la mina de potassa per allotjar els treballadors. El 1960 es va inaugurar el Grup Sant Sebastià, un polígon de 304 habitatges que l'Obra Sindical del Hogar, l'organisme franquista encarregat d'impulsar les promocions d'habitatges públiques, va construir a l'extrem nord de la vila. Era un indret allunyat del centre urbà que fins a final dels 70 no va disposar d'un pont i un accés digne per evitar la incomunicació i els ensurts provocats pels augments del nivell del Cardener.

El Grup Sant Sebastià, que és l'origen de Salipota com a barri, va ser construït com un polígon que tenia data de caducitat, ja que es tractava d'un tipus d'habitatge que el franquisme va construir en nombroses poblacions de l'estat destinats a ser enderrocats una vintena d'anys després. Per aquest motiu, la mala qualitat de les edificacions va provocar nombrosos problemes d'habitabilitat i va donar lloc a l'esfondrament d'una terrassa, que va causar la mort d'una nena de dos anys, el 1970.

Els anys 90, l'aluminosi va sacsejar el Grup Sant Sebastià del barri de Salipota, que va ser un dels tres polígons més afectats per la construcció amb ciment aluminós a tot Catalunya. La substitució dels vells blocs de pisos, que al moment de l'enderroc ja tenien més de 30 anys d'història, van canviar la fesomia del barri que ha arribat als nostres dies mantenint l'essència i l'afany de superació que l'ha caracteritzat.