Els veïns de Sant Martí de Tor-roella topen sovint amb la imatge d'un contenidor atapeït i, fins i tot, amb deixalles que es deixen a la vora. El nucli rural té pocs habitatges, «però tant el servei de recollida com el de neteja han de passar sovint per endur-se els residus», comenta Artur Gannau, l'alcalde pedani de Sant Martí. Apunta que la major part de la brossa prové d'empreses o de particulars de pobles propers. La problemàtica fa 8 anys que dura.

El problema es manifesta de forma més greu a les carreteres que rodegen Sant Martí. L'entitat municipal descentralitzada disposa de contenidors a la carretera que enllaça Sant Joan de Vilatorrada i Callús (C-55). «És una zona de pas i ens hi tira porqueria gent que prové de llocs diferents», assegura l'alcalde. Explica que s'hi troben deixalles tant a dins com a fora i sense fer reciclatge.

Una benzinera situada al nucli de Sant Martí reflecteix la problemàtica del municipi. «La gasolinera estava equipada amb contenidors però la gent que s'hi aturava deixava les escombraries pel terra o fins i tot les llençaven des del cotxe», explica Gannau. Per aquest motiu, «es van amagar els contenidors, tot i que fa poc hem rebut queixes de les persones que treballen a la benzinera perquè la gent continua deixant els residus a terra», remarca l'alcalde pedani.

Ramon Planell, regidor de Medi Ambient de Sant Joan de Vilatorrada, confirma que Sant Martí té un problema de desbordament. I a més a més, comenta que «deixar les bosses sobre l'asfalt provoca que els animals que volten escampin la brossa». Considera que hi ha contenidors de sobres per als 200 habitants que són, «però les deixalles s'acumulen constantment». De fet, Atur Gannau comenta que hi ha cases aïllades que diposen d'un contenidor per cada dos habitatges i «això provoca que no es percebi tant la problemàtica». Tot i així, Gannau afirma que en aquestes zones els contenidors s'omplen massa ràpid per les poques famílies que són i lamenta que «Sant Martí sigui el lloc ideal per convertir-se en un abocador, ja que és un indret solitari».

L'alcalde pedani de Sant Martí explica que sovint examina les deixalles per veure si troba alguna referència que indiqui d'on procedeix la brossa. «He trobat caixes amb telèfons d'empreses que pertanyen a Fonollosa i també a Santpedor», indica Gannau. També intueix que Callús és un altre poble veí d'on poden procedir els incívics, per la seva proximitat. Sosté que les escombraries pertanyen tant a particulars com a empreses.

Multar l'incivisme és l'única solució que ha trobat fins ara Sant Martí. «Però enxampar el culpable és difícil», expressa Gannau, i manifesta que s'està plantejant posar càmeres de vigilància.

Santpedor, Navarcles, Santa Maria d'Oló o Artés són poblacions que disposen del sistema de recollida porta a porta. La majoria d'aquests municipis fan una valoració positiva de la participació ciutadana a l'hora de fer la separació selectiva. No obstant això, Artur Gannau considera que amb aquest sistema no tothom és respectuós i sovint el poble del costat acaba perjudicat, «ja que la gent es cansa de separar les deixalles i tenir-les a la porta de casa i se'n va a tirar-les al poble més proper». D'aquesta forma, indica que podria ser que alguns veïns incívics de Santpedor, que fa servir el sistema porta a porta, llancin la brossa a Sant Martí.

De fet, aquest mateix diari publicava el dia 14 d'aquest mes que el porta a porta de Navarcles, que s'ha posat en marxa el juny d'engany, ha fet triplicar la brossa dels contenidors de Torroella de Baix.