L'estudi d'impacte ambiental del projecte de creixement del dipòsit del Cogulló de Sallent a partir de l'any 1988 ja té l'aval de la Generalitat. Després que el departament de Territori i Sostenibilitat hi donés el vistiplau fa unes setmanes, l'acord sortia publicat en el DOGC d'ahir.

La declaració d'impacte ambiental del runam del Cogulló descriu els impactes generats i previstos del dipòsit salí des del 1988 fins a l'actualitat, i ha estat promogut per l'empresa Iberpotash en compliment d'una sentència dictada pel TSJC el 15 d'octubre del 2013 que l'hi obligava. La sentència és fruit d'un recurs interposat per l'Associació de Veïns de la Rampinya contra l'autorització ambiental inicial que la Generalitat havia atorgat l'any 2008 a l'empresa. L'alt tribunal va considerar que en el projecte de creixement del dipòsit requerit per l'empresa a partir del 1988 hi havia una manca d'avaluació d'impacte ambiental, i li va demanar que presentés de nou el projecte amb el corresponent estudi. Així mateix, la sentència va dictaminar que calia modificar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sallent per adequar la resolució impugnada al dret urbanístic , i això ja es va resoldre en el seu dia limitant la possibilitat de creixement del dipòsit fins a una alçada màxima de 538 metres o un límit temporal màxim que es va establir al 30 de juny del 2017 (si bé finalment s'ha decidit prorrogar amb condicionants a l'espera que hi hagi construïda la rampa de Cabanasses de Súria per poder-hi traslladar completament la producció).

Iberpotash, doncs, va presentar l'estudi d'impacte ambiental requerit a la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial el març del 2016, i ahir se'n va publicar la resolució favorable. L'estudi descriu les mesures correctores i preventives que s'han implementat des del 1988 fins ara , així com la visió preventiva i de control.

A grans trets, el text apunta que des del 1988 fins ara «el dipòsit ha anat creixent progressivament en mida i morfologia», amb una aportació mitjana d'1,17 milions de tones l'any, si bé en els últims quatre anys les aportacions s'han situat al voltant d'1,5 milions de tones anuals. Pel que fa al volum total del dipòsit, des del 1988 fins ara «es manté relativament constant en el temps, amb un major creixement entre el 1995 i el 2001, i un alentiment entre el 2002 i el 2010. Amb relació a la cota màxima a la qual arriba el dipòsit, «en els primers anys de la sèrie es produeix un increment continu, fins que a partir del 1998 experimenta alts i baixos, i a partir del 2013 ha anat descendint».

La superfície actual del dipòsit és de 39,85 ha, «que es mantindrà fins a aconseguir la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. Dins els límits de l'àmbit esmentat, el dipòsit arribarà a un volum màxim que serà limitat per la seva altura, morfologia i l'angle de talús». En aquest sentit, l'alçada màxima permesa és de 538 metres sobre el nivell del mar.