«Els polítics danesos entenen que si una societat fa demandes el govern les escolta»

Cesca Guardiola explica el procés català al nord d'Europa i vol ser un enllaç per a l'economia

04.09.2017 | 07:43
Cesca Guardiola en un moment de l´entrevista per a Regió7 i Rac1

La santpedorenca representa la Generalitat des de la nova oficina d'exteriors a Dinamarca

El President de la Generalitat ha estrenat aquesta setmana la delegació de la Generalitat als països nòrdics, sovint mirall al nostre país. La santpedorenca Cesca Guardiola n'és la representant. Ha tingut una trajectòria professional apartada dels focus mediàtics. Aquest paper l'ha fet, sovint, el seu germà, Pep Guardiola, extècnic del Barça i ara al Manchester City. Des del seu nou despatx, divendres parlava per a aquest diari. Cesca Guardiola és la responsable de la dotzena delegació de la Generalita a l'exterior. Aquest setmana passada, el President Carles Puigdemont, el conseller Raül Romeva i la mateixa Cesca Guardiola es van reunir al Parlament danès amb 8 grups parlamentaris per explicar la situació de Catalunya.

Quin paper tindrà la delegació de la Generalitat als països nòrdics?
Bàsicament, les delegacions del Govern a l'exterior tenim els objectius descrits en el decret de creació, que fonamentalment és representar Catalunya a l'exterior. I això vol dir representar el país en tots els seus àmbits. Catalunya és en aquests moments un país amb una economia molt internacionalitzada, amb una cultura molt potent, que juga un paper en la nova revolució industrials, amb les noves tecnològies... Que té sectors, com el gastronòmic, amb molt lideratge. Nosaltres treballarem perquè Catalunya tingui la millor imatge i que sigui el màxim de coneguda. Intentarem obrir canals i acords de cooperació i col·laboració amb tot els temes en els que som potents. Aquesta és la tasca principal. L'altra és que nosaltres reforçarem i intentarem ser presents en els organismes que hi pugui haver aquí. No només els nacionals, sinó també els organismes internacionals que tinguin una seu en aquests països. Per exemple, a Dinamarca hi ha la seu de Nacions Unides, Unicef i fins a nou agències de Nacions Unides. Serà una tasca diària i de fer camí de mica en mica.

Des d'una perspectiva cultural, comercial, què creu que pot aportar Catalunya que tingui interès per a aquests països?
Hi ha tres sectors. El gastronòmic, que ja hi vam començar a posar fil a l'agulla amb la presència al Copenhagen Cooking Festival (des de Prodeca ens van enviar producte per poder-lo provar). Aquí tenim marca i reconeixement. La gastronomia nòrdica i la danesa han invertit molt a voler fer marca. L'altra eix que és molt important és el de les energies renovables. Hi veig molt potencial. Hem de veure com podem trobar punts en comú. Ells tenen una energia molt important que és el vent, però nosaltres tenim el sol, que és la nostra energia bàsica. Aquí hi hem d'entrar i fer un pas endavant. I l'altre tema és que Barcelona és una de les cinc primeres smart cities europees. Hi ha Copenhagen, Amsterdam, Viena... Les solucions smart i tecnològiques en aquesta ciutat estan al dia a dia. Nosaltres hem de donar a conèixer el que estem avançant com a país, en solucions, Barcelona té 1.500 start-up. Avui és un hub molt interessant per als europeus. Barcelona és un atractiu, i tot això hem de mirar de vendre-ho i donar-ho a conèixer.

Quin servei pot prestar per a la comunitat catalana que viu en aquests països
M'he trobat una comunitat catalana molt potent, jove, gent amb molt talenti molt formada. Gent que tenen moltes idees i molts projectes que creuen que es poden desenvolupar. Jo poso a la seva disposició. La seu és a Copenhagen perquè en algun lloc s'havia de situar, però hi ha gent molt potent a Islàndia, a Suècia... Gent amb moltes ganes i molt positiva. Seria ridícul no sumar amb tota aquest gent. Cadascú amb el seu rol, però sumant.

En aquests dies de presentació de la delegació heu parlat amb les administracions d'aquests països. Hi ha interès per conèixer el moment que està passant Catalunya?
Des del punt de vista institucional tothom té bastanta informació. Et demanen molt. Saben que hi ha la voluntat de votar i exercir un fet democràtic. Demanen més sobre detalls de funcionament. També hem de dir que l'anterior govern i, sobretot, Diplocat, han fet una feina per donar a conèixer què passa a Catalunya. Fins i tot al carrer te'n parlen.

Amb quina perspectiva llegeixen el que està passant?
En la seva tradició política hi ha molt de diàleg i molt de pacte i ells ho tenen molt present. Per exemple, el danesos parlen molt del diàleg i del compromise. Ho posen sempre al davant quan parlen d'ells. El fet que aparegui la negativa del president espanyol de no voler dialogar, que és el que hauria volgut el nostre president actual i l'anterior, és l'element que més crida l'atenció. Per parlar, s'ha de poder parlar de tot, i aquí és el que els crida més l'atenció.

El diàleg no s'ha produït. Us heu reunit amb diputats danesos. Creieu que ells entenen aquesta situació?
Creiem que veuen que el referèndum és l'última possibilitat de fer fluir un moviment que fa molts que a Catalunya es vol expressar. Entenen que el procés ha tingut diferents etapes. Sobta quan hi hagi hagut tantes manifestacions al car-rer. Tot això s'entén, que s'ha arribat a aquest punt perquè no hem pogut seure en una taula. L'altra banda no hi era.

Ho coneixen?
Entenen que si tens una població que fa unes demandes, tu tens unes obligacions com a representant públic, com a polític. Com a mínim, per entendre per què passa i escolta el que s'hi diu. Pensen que cal tenir una obertura de mires per veure que hi ha una societat que m'està reclamant alguna cosa i que potser tocaria reflexionar.

La diplomàcia espanyola es cuida que hi hagi relació catalana amb aquests països. Hi ha contactes?
Sí que n'hi ha. En aquests països la gent entén que si demanes una reunió i una trobada per parlar cal ser educats. Ells representen un govern i nosaltres també. Un govern regional des del seu punt de vista, però ells et reben per tenir una conversa. Però moltes vegades no parlem ni del procés, sinó de les exportacions catalanes, de ser més competitiu, més innovador. La delegació no està creada per parlar del procés polític, però és cert que volen conèixer-ho.

Creu que aquests països podrien ser els primers a fer un reconeixement d'una hipotètica Catalunya independent?
No li sé dir. Primer voldran veure el resultat del referèndum. No puc dir si seran els primers. No crec que ara estigui en la seva agenda i els seus dossiers. Primer hem de fer la feina de casa i tenir un bon resultat favorable al sí. Ara seria ridícul pensar-ho.

Hi ha garanties que els catalans que viuen a l'estranger puguin votar?
Una de les coses que ha volgut fer el Govern és seguir els principis bàsics de la comissió de Venècia. En una d'aquestes recomanacions es diu que el referèndum s'ha de fer d'acord amb les últimes eleccions que es van fer al país de referència. Es farà això. Les persones registrades al CERA i al registre de catalans a l'exterior hi tindran dret. Els passos següents els sabrem aquests dies.

S'ha dit que Catalunya pot ser com una Dinamarca. Dinamarca pot ser el model?
Dinamarca i molts altres. Són països amb un alt nivell de benestar, amb una manera de pensar el país molt madura, una manera de portar el país molt democràtica, però crec que a Catalunya hem de definir el nostre model.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

L'alcalde de Cardona demana a Ercros «màxim compromís» amb els treballadors

Creu que l'oferta d'indemnització de l'empresa va en contra d'afavorir que es puguin quedar al...

La mineria del Bages no tindrà aprovat fins al 2018 el seu pla director definitiu

La mineria del Bages no tindrà aprovat fins al 2018 el seu pla director definitiu

El document d'ordenació urbanística acumula un any de retard Un dels motius és que inclourà...

Navàs acull una exposició sobre la gestió sostenible dels residus

El Club d'Avis de Navàs acull fins diumenge l'exposició «Reduïm...

Problemes en la subhasta tenen enquistat el futur de l'antiga Dresca de Navarcles

Problemes en la subhasta tenen enquistat el futur de l'antiga Dresca de Navarcles

Un nou incendi va afectar ahir l'espai fabril en desús, on l'Ajuntament no pot actuar perquè és un...

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema