«El dron presenta una infinitud d'usos, fins i tot pot servir per educar un infant»

Folk resulta ser un enamorat de la fotografia convencional, però veient que d'això no en treia un rendiment suficient, va decidir començar a retratar des de l'aire. Va fundar l'empresa FlyAway, que es dedica a assessorar i a donar formació per pilotar drons. A més, és el fundador de l'Associació Espanyola de Drons i Afins.

El DroneWorld Fest opta per donar un espai als aficionats d'aquest aparell. Els que comparteixen el hobby tenen altres oportunitats per reunir-se dins de l'Estat?

Aquest esdeveniment serà pioner a Europa, ja que fins ara només s'han organitzat congressos i fires enfocats al món professional. La gent amb afició pels drons no té un espai per trobar-se i compartir dubtes. I aquesta serà la funció del conjunt d'activitats que s'organitzaran a Castellbell.

Per què l'afició no té el ressò que potser necessitaria?

Hi ha una gran implantació de botigues xineses que estan venent drons a preus molt baixos. Això provoca que a escala espanyola, fins i tot europea, no hi hagi empreses interessades a comercialitzar amb drons. Per tant, si en l'àmbit econòmic no hi ha ningú interessat en aquest sector, són pocs els actes que s'organitzen per promocionar-ho.

No hi ha un mercat autòcton gaire gran, però un bon nombre de persones fan ús del dron.

Sí, ara per ara, tenim 800 persones inscrites provinents de la Península, i esperem rebre'n més. Un dron pot servir per a tot. Cadascú hi troba una utilitat adient per al seu dia a dia.

Posi-me'n un exemple.

Potser se sorprendrà, però alguns pescadors treballen amb drons. El límit que té el pescador és la força del seu braç. Però gràcies a un dron pot transportar l'ham a 2 o 3 km de distància. Una altra aplicació és programar un recorregut al dron i substituir la feina d'hores d'un operari.

Però això ens fa entrar en el debat que la tecnologia substitueix els treballadors i deixa les persones al carrer.

Jo crec que la tecnologia afavoreix el treball. Els humans han d'ocupar llocs de feina d'una certa qualitat i aportar-hi una essència humana. A més, la tecnologia abarateix els costos i fa que les empreses siguin més competitives. I les companyies haurien de generar més llocs de treball de valor afegit, no d'operari.

Sovint, el poder de la tecnologia ens espanta sense pensar quin avantatge en podem treure.

Sí, i això també passa amb els drons, ja que poden servir per educar els infants. A Catalunya s'està intentant implantar la robòtica educativa, i tinc la sensació que està sent un fracàs. Els nens han de veure que allò que els ensenyen té una utilitat present. Quan veuen un dron se'ls posen uns ulls com unes taronges. Això s'ha d'aprofitar. A partir de la pregunta «per què vola el dron?» poden aprendre sobre tecnologia.

Però la tecnologia sovint també ha facilitat que els nens es tanquin més a casa.

Quan jo era petit ens divertíem jugant a futbol al carrer. Al cap d'uns anys, els nens van començar a tancar-se a casa per la Play-Station. Però els drons fan que els nens tornin a sortir i que els toqui el sol.

Què té l'aparell que atrau la gent?

Als humans sempre ens ha meravellat molt el fet de volar. L'aeromodelisme fa molts anys que existeix. Per tant, el primer ús lúdic és el de fer volar una maquineta. A més, el dron permet viatjar més enllà de la vista. I si la persona du unes ulleres de realitat virtual pot veure el que hi ha darrere del turó que té al davant, amb la sensació de volar juntament amb el dron.

Aquest ús lúdic de l'aparell està regulat per alguna normativa?

Hi ha una llei que regula l'ús professional del dron, però l'ús lúdic no està regulat. Aleshores, el que es fa és assimilar les limitacions dels professionals a les dels aficionats. Volar a prop de la gent, acostar-se a menys de vuit quilòmetres de l'aeroport o volar de nit són algunes d'aquestes prohibicions.

I els aficionats dels drons coneixen aquestes restriccions?

Tenim uns governants que creuen que publicant les coses al BOE (Boletín Oficial del Estado) ja n'hi ha prou. Com a fundador de l'Associació Espanyola de Drons vaig alertar l'Agència Estatal de Seguretat Aèria dient que no n'hi ha prou d'aprovar una llei, sinó que s'ha de donar a conèixer. Com va arribar a fundar l'Associació Espanyola de Drons?

Quan van aparèixer els drons, diverses persones hi vam trobar una sortida professional. Però, a Espanya, l'any 2014, l'ús de drons encara estava prohibit. Per aquest motiu, uns companys i jo vam decidir apostar per la creació d'una associació que defensés l'ús dels drons i la seva regulació.

Per a vostè, aquests aparells van ser una sortida professional?

Sí, em vaig introduir en aquest món més per qüestions econòmiques que no pas per afició. Des de sempre m'ha agradat la fotografia, però avui en dia és difícil viure d'aquesta art. Els fotògrafs vam passar una crisi molt forta quan va començar l'era de la imatge. Ara tothom fa fotografies, i es pengen pertot arreu. S'ha desvalorat la feina del fotògraf i a la gent li costa entendre que s'ha de pagar per una fotografia. Però quan van aparèixer els drons, les persones estaven disposades a pagar pels vídeos o fotografies resultants. Molts fotògrafs vam tirar per aquí.

Actualment, encara fa servir la càmera?

Fotografiar amb la càmera continua sent la meva passió. Però no és la meva activitat professional. M'agrada captar històries en una imatge, i crec que és això el que diferencia el fotògraf.

Gaudeix treballant amb drons?

Vaig aprendre a volar a través del dron per treballar. No vaig tenir temps de jugar amb els drons; directament, vaig haver-hi de buscar una sortida professional. Però penso que el millor camí és començar jugant i, posteriorment, si t'agrada, dedicar-t'hi.