Calders aconsegueix proveir d'aigua corrent pràcticament el conjunt de la població després d'un segle intentant abastir el municipi d'aquesta necessitat. Sis masies, situades al sud del poble, han estat les últimes d'obtenir el subministrament. Fins ara, la majoria d'aquests habitatges feien servir cisternes. Aquest fet coincideix amb el centenari de la posada en marxa del primer projecte que va pretendre distribuir l'aigua al poble amb canonades, l'any 1917, per mitjà del pintor Joan Cuyàs, una important figura dins la història de Calders.
La situació orogràfica del municipi, estès en el perfil d'una carena rocosa, molt per sobre del nivell dels rius, ha estat el condicionant d'una situació precària que n'ha marcat la història. Actualment, encara hi ha un nombre reduït de masies, situades al nord del poble, que no disposen d'aigua corrent. Tot i així, l'alcalde, Eduard Sánchez, preveu canviar la situació aviat.
L'alcalde comenta que el poble té tres fonts que subministren aigua de qualitat. El riu Calders, el pou de la Figuereta (situat enmig del poble) i el Llobregat, que va permetre resoldre el problema de la qualitat de l'aigua que patien els municipis d'Avinyó, Sallent, Artés i Calders.
El poble disposa d'una bona cobertura d'aquesta primera necessitat. Però han calgut cent anys de feina per aconseguir que la majoria de veïns, amb el simple gest d'obrir l'aixeta, obtinguin aigua de qualitat. «Quan tenim tan a l'abast una necessitat, no la valorem», considera l'alcalde. Per aquest motiu, divendres es va fer una xerrada de l'historiador Josep Soler al Casal de Calders per homenatjar i recordar les persones que van fer possible l'arribada d'aquest bé tan necessari.
Soler considera que cal tenir present el passat i evoca que, a principi de segle, s'aprofitava l'aigua de la pluja o es baixava al riu. Però l'any 1917, l'artista Joan Cuyàs va realitzar, amb la seva economia, el primer projecte per portar l'aigua a Calders. «No va durar més de dos anys, ja que la complexitat tècnica de l'obra va comportar avaries constants i, a més, la gent no volia pagar el preu de l'aigua», explica Soler. Va caldre esperar fins al 1934, quan l'alcalde Ernest Santamans va completar la portada definitiva d'aigua.
