Pau Cortès (Igualada, 1972) és l´actual president territorial de la Catalunya Central de la FaPaC, la Federació d´Associacions de Mares i Pares d´Alumnes de Catalunya. Cortès és molt crític amb el departament d´Ensenyament i amb les retallades en recursos per aconseguir que les escoles públiques siguin el màxim d´inclusives. Cortès denuncia que Manresa és el municipi de la Catalunya Central amb més escoles d´alta complexitat, i reclama a Ensenyament que erradiqui «la segregació i els centres gueto».

Com han de canviar les polítiques d´ensenyament després del 17-A?

Podem admetre que el risc psicosocial zero no existeix i encara menys sense atenció personalitzada cap a l´alumne. Per tant, aquest seria un punt a tenir en compte per abaixar les ràtios de les aules i dotar els centres de prou EAP i vetlladors per atendre els alumnes. Confio en la professionalitat dels docents i qui millor que ells per demanar al departament el que creguin que necessiten per poder tornar a la normalitat. Estem en bones mans, malgrat que els mestres hagin d´exercir en escoles estigmatitzades, en aules massificades i en barracots sense aire condicionat des de la precarietat que ofereix el sistema educatiu.

Quin paper reclamen que faci l´escola davant d´aquests fets?

Han de sembrar la llavor de la convivència, el respecte, l´amor, la paciència, la curiositat per aprendre d´un referent professional de qui poden guardar molts bons records quan es facin grans. Recordar que la seva professió no està prou valorada pel Govern, que els ha retallat el sou i privat de les pagues extraordinàries, que els ha privat de la formació continuada necessària, que els ha incrementat les ràtios i ha massificat les aules amb l´excusa de la fluctuació demogràfica, que estan fent de sanitaris i vetlladors per no deixar desatesos els alumnes amb necessitats educatives especials.

Quines eines de prevenció de discriminació s´haurien de posar en marxa a les aules?

Quan veig els petits interactuant amb total normalitat sense discriminacions no puc entendre què li passa a la societat. També sóc conscient que vivim en una societat classista i és clar que el nombre de nouvinguts no és el mateix a la pública que a la priva-da/concertada, el que pot crear un desequilibri i un cert rebuig per allò que desconeixen. Un informe del Síndic de Greuges ja alerta de la lamentable planificació de la taula mixta, on s´han creat escoles d´alta complexitat i guetos. Lamentem que això hagi quedat al calaix. Una dada significativa de la Catalunya Central: Manresa és el municipi amb més escoles d´alta complexitat, amb una matrícula viva d´uns 500 alumnes, tot un mal de cap per al departament. Al final tot és qüestió d´aplicar el sentit comú: hi ha escoles que han creat la comissió de resolució de conflictes entre alumnes, aquí podem incloure l´assetjament, el racisme, etc.

Ensenyament, com pot millorar la inclusió de l´alumnat de manera que no se senti rebutjat i es redueixi el risc de desenvolupar conductes violentes?

El departament disposa de totes les eines al seu abast, però la inclusió ha d´anar acompanyada de recursos com la desapareguda aula d´acollida per a nouvinguts i dels docents necessaris per atendre amb un pla individualitzat aquests nouvinguts, el que no poden fer és promoure l´escola inclusiva i que després no hi hagi recursos ni pressupost destinat, perquè llavors ens estan venent fum i traslladant molta pressió als docents perquè no poden avançar com voldrien.

Què en pensa, del programa Proderai i de polítiques similars?

El departament no para de demanar informes als docents per fer estadístiques que després han demostrat no ser prou efectives. En aquest sentit, no crec que el programa Proderai, que promou la consellera Ponsatí, sigui la solució, encara més, crec que pot generar l´efecte contrari. D´una banda, s´hauria de descarregar de feina administrativa els docents i destinar aquest temps a ensenyar als alumnes; i per l´altra, s´hauria de dotar els centres de més EAP per diagnosticar precoçment alumnes amb trastorns d´aprenentatge que encara no s´han detectat i que quan es detecten ja és massa tard i acaben formant part de l´estadística del fracàs escolar, i no disposaran de les mateixes oportunitats que els seus companys. La frustració també pot provocar un increment de la violència.