Com una autèntica relíquia. Així es va exhibir ahir a Montserrat (i per primera vegada en públic) l'Ésser d'Atacama, un suposat alienígena d'uns 15 centímetres de llargada, trobat l'any 2003 al desert xilè. Aquest espècimen va ser el principal protagonista de la darrera jornada del Congrés Mundial d'Ufologia, que, des de dimarts i fins ahir, ha reunit més de 250 participants i una vintena d'estudiosos en albiraments i contactes d'ovnis i espiritualitat.

L'especialista en fenòmens paranormals Josep Guijarro ja advertia en la presentació de la ponència que arribava «el moment especial del dia» perquè els participants estaven a punt de conèixer en primera persona «un espècimen que va aixecar una tremenda controvèrsia». Però no va ser fins al final de l'exhaustiva conferència que va fer l'investigador Raul Núñez que els assistents s'hi van poder apropar. Exposat dins d'una caixeta oberta i situat damunt d'una taula, custodiada per l'organització, els assistents van fer una llarga cua i van anar passant, un per un, per veure de prop l'estranya figura. Veure però no tocar, i encara menys fotografiar.

El suposat alienígena va ser descobert l'any 2003 en una vella salitrera al desert d'Atacama (Xile) i va ser adquirit per l'Institut d'Investigació i Estudis Exobiològics (IIEE) que durant aquests anys n'ha estat estudiant el seu origen. El seu descobridor, Ramón Navía, i l'investigador Raúl Núnez van ser ahir a Montserrat per posar llum al descobriment de l'ésser, que es considera una de les primeres proves físiques de l'existència de vida extraterrestre a la Terra, i el llarg periple que han hagut de recórrer al llarg d'aquest anys per trobar una explicació a les peculiaritats d'aquesta figura.

El descobriment de les restes momificades d'aquesta suposada criatura humanoide es va fer molt popular a Xile, on els mitjans de comunicació en van fer un gran ressò. Popularitat a banda, l'ésser no ha estat exempt de polèmica i fins tot d'intrusisme. El mateix Núnez va explicar que, tot i que l'institut mai no li ha posat un nom, «un espavilat l'ha anomenat Ata». També ha causat, va dir, «problemes», perquè «no entra en les sagrades coordenades en les quals es mouen l'antropologia, la història, la paleontologia i, sobretot, la medicina». Motiu pel qual després de 14 anys d'investigacions, l'institut encara no ha trobat una veu autoritzada que en certifiqui l'origen. S'ha treballat amb diferents possibilitats, des que es tractés d'un fetus avortat fins a un extraterrestre. Les universitats que l'han estudiat difereixen en alguns aspectes, però alguns experts afirmen que no és un fetus, sinó probablement una mutació humana que va aconseguir viure entre sis i vuit anys.

Els intents per trobar una nova referència en diferents parts del món que avalessin l'existència d'aquests espècimens han estat frustrats i, tot i que sembla haver-hi antecedents, no hi ha hagut cap nova troballa. Per tant, el petit esquelet de coll llarg, crani ovalat i amb 10 costelles, que cap al palmell d'una mà, no deixa de ser un ésser misteriós i d'origen incert.

L'ésser ha centrat una de les moltes ponències del congrés on s'ha tractat de les diverses tipologies d'ovni, d'experiències de persones contactades, d'espiritualitat o d'híbrids humans. Això, en un indret intencionadament escollit, el místic entorn del massís de Montserrat.