El papa Francesc ha signat aquesta setmana el decret que ha reconegut les «virtuts heroiques», que és el primer pas per a la beatificació, del religiós Magí Morera i Feixas, fill de Sant Mateu de Bages, segons va informar ahir l'oficina de premsa del Vaticà.

Francesc va aprovar els decrets de diverses persones que reconeixen les esmentades virtuts durant una audiència celebrada amb el prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, Angelo Amato. Entre ells hi havia el del sacerdot de la Congregació de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, nascut el 16 novembre del 1908 a Sant Mateu de Bages, i que va morir el 28 de juny del 1984 a Barcelona després d'una vida com a rector en diversos barris de Madrid.

Després de la concessió de les virtuts heroiques, els passos successius són la beatificació i la canonització, per als quals normalment s'han de reconèixer miracles per intercessió d'aquesta persona.

Magí Morera va ser l'últim dels dotze fills de la família, i va quedar orfe de pare als 17 mesos. Educat en la fe cristiana, aviat va tenir clara la seva vocació eclesiàstica. Va estudiar al col·legi d'orfes pobres de Sant Julià de Vilatorta dels Fills de la Sagrada Família i hi va voler ingressar, cosa que va fer el 25 de setembre del 1925.

La consagració solemne va ser el 8 d'agost del 1933 i va ser ordenat sacerdot el mateix any, l'1 de novembre, a Tortosa. Va anar al col·legi de Blanes, on feia la formació dels seminaristes menors de la congregació fins que la persecució religiosa del 1936 el va obligar a amagar-se a Manresa. Sense descobrir públicament la seva condició religiosa, va fundar-hi una escola privada on feia instrucció catòlica a nens i joves. El seu superior el va obligar a marxar a França, on va fer diners per poder marxar a Roma.

A Roma, va col·laborar en la fundació d'una casa de formació a Palmoli (Chieti), on va ser mestre de novicis i superior de la comunitat. Entre el1938 i el 1953 va exercir de sacerdot en diversos pobles dels Abruços i a Roma. El 1953 va fundar la parròquia de Santa Bibiana a Roma, i en va ser el rector fins al 1958. Va ser nomenat llavors superior de la congregació dels Fills de la Sagrada Família, càrrec que va ocupar fins al 1969 i després novament entre el 1975 i el 1981. Va treballar per la congregació i per la difusió de la devoció per la Sagrada Família, i va promoure la construcció d'un temple a Roma. De tornada a Espanya, va fundar la parròquia de Jesús de Nazaret a Madrid, que va dirigir fins al 1975.