Sallent ja té els fonaments per, en el futur (i quan disposi de recursos), donar una nova vida urbanística a l'antic barri de l'Estació, ara convertit en un gran solar perquè la inestabilitat del subsòl ha obligat en els darrers anys a desallotjar-lo i enderrocar-lo. Aquesta setmana l'Ajuntament ha completat, amb un acte expositiu, el projecte que va engegar amb estudiants del màster d'arquitectura de l'Escola Tècnica Superior del Vallès, centrat en aquest espai, del qual finalment han quedat cinc propostes. Propostes que no sóc projectes executius, «sinó un ventall d'idees que ens donen una base molt forta per desenvolupar-la en el futur», segons ha destacat Rosa Argelaguet, regidora de Participació Ciutadana. Argelaguet ha explicat que aquests cinc treballs finals «no són excloents l'un de l'altre, sinó perfectament complementaris; podem arribar a portar a la pràctica idees de tots ells», i també ha posat en relleu que el resultat final no s'ha centrat només en el barri de l'Estació, «sinó que, partint d'aquest punt, ens aporten idees i solucions per al conjunt del municipi».

César Jiménez (amb el projecte La Llavor) planteja la conversió del barri de l'Estació en un gran viver forestal d'espècies autòctones que no tan sols serveixin per a aquesta zona, sinó que també ajudin a regenerar àrees degradades del municipi. El projecte tindria un vessant pedagògic (per a escolars que puguin visitar el barri), i d'investigació (per experimentar l'eficiència en l'eliminació de la sal a partir de plantes halòfit). El procés d'execució començaria pel buidatge dels paviments existents (que es podrien aprofitar per a graves), i també per anar preparant el sòl de cara a les plantacions. El viver s'hauria de completar amb un magatzem i amb hivernacles, i amb un espai d'oci que inclogui un aula-taller per donar-los a conèixer, berenadors o zones de joc.

Clara Arbeloa ( Via verda del Llobregat) proposa conservar l'espai de la via per quan calgui buidar el runam i portar-lo cap a Barcelona. Mentrestant proposa convertir-lo en un camí per a bicicletes i vianants, en connexió amb camins propers i amb l'Estació. Per fases, es preveu adequar la via, condicionar un accés de la via fins al barri de l'Estació per l'aqüeducte del Torrent, i rehabilitar la cinta transportadora sobre el riu com a part del recorregut. Es proposa senyalitzar diferents camins i completar el projecte creant a Sallent un punt d'informació; lloguer de material i zona de pernoctació.

David Mayol ( Terra baixa) planteja repensar el barri de l'Estació i l'entorn en una gran àrea destinada al lleure, però diferenciant entre la part més segura i la part inundable. La zona segura preveu recuperar i connectar camins existents a banda i banda del riu passant per rescloses, horts, canals de reg, parcs i aiguamolls, mentre que la part més perillosa es reservaria per a la formació d'un aiguamoll natural que filtra l'aigua del torrent Soldevila, i d'aquesta manera podria disminuir la contaminació del Llobregat. A més, es planteja la recuperació d'horts abandonats i turbines parades per mirar de recuperar la productivitat de la zona. Més endavant, també es proposa una passarel·la que comuniqui el barri de l'Estació i l'institut amb cal Sala, les escoles i el centre del poble.

Maria Melo ( Resituant el barri de l'Estació) proposa replantejar el barri de l'Estació com un espai verd amb vegetació autòctona que hi creixi de forma salvatge o sense l'existència d'un disseny previ, sinó que aquest desenvolupament es deixaria en mans de la mateixa naturalesa. Paral·lelament, l'estudi proposa un buidatge del material i restes de mobiliari que encara queden al barri, reciclar-lo i reutilitzar-lo de cara a la millora d'altres zones del municipi.

Rosario Marqués ( Sallent, un paisatge productiu) desenvolupa la idea de la recuperació de la producció elèctrica i de regadiu que el poble havia tingut anys enrere, mitjançant l'aprofitament dels diversos salts d'aigua que hi ha al curs del Llobregat al seu pas pel poble, i la reforma de turbines com la del Torres Amat o el Berenguer. Amb tot plegat, es podria generar energia elèctrica renovable, que permetria augmentar-ne considerablement la producció.