Fer volar la imaginació és el que recomanen els sommeliers a l’hora de tastar un vi. L’acidesa, la dolçor, la textura, el color o l’olor poden conduir a un determinat territori, a un clima concret o, inclús, a les diverses persones que han permès convertir el fruit d’un cep en un raig de vi.

L’elaboració del vi sol estar en mans de persones que, des de la infància, han respirat l’olor de la terra i de la vinya. Moltes d’elles han vist com els seus pares i fins i tot els seus avis s’embrutaven les mans cuidant els ceps. D’altres, a mesura que s’han fet grans, s’han adonat que el vi els feia vibrar i l’han volgut estudiar a fons. Tot i així, el sector que es dedica al vi coincideix a afirmar que com més se n’aprèn, més interrogants sorgeixen, ja que és una ciència inexacta que està en permanent evolució. A més, el vi també presenta diferents significats segons qui se’l mira. La vinculació amb el món vinícola que pot tenir un viticultor, un enòleg, un sommelier o una persona que es dedica a l’enoturisme és diferent.

Fer vi al Bages

A través del vi, es podria explicar la història del Bages. No és un element gastronòmic que arriba de nou, sinó que ha marcat bona part del paisatge, ha estat important en la història, és un element cultural i antopològic que ha tingut influència en el món econòmic i social. La comarca va passar de tenir un paisatge de ceps al tombant del segle XIX al XX a abandonar la vinya. I el sector ha ressorgit.

El sommelier Josep Pelegrín, en el seu llibre Els vins del Pla de Bages, fa una descripció profunda sobre l’evolució del conreu de la vinya al Bages, des dels seus inicis. Explica que és una terra d’interior d’hiverns rigorosos, maduracions tardanes, produccions baixes i de respecte per la identitat de les diferents varietats que hi creixen. De fet, al territori bagenc hi coexisteixen varietats foranes que han arribat fa dècades, com la cabernet, la merlot o la chardonnay, juntament amb varietats tradicionals que van arribar fa segles com la sumoll, la picapoll o la mandó, que fa dècades es va tendir a arrencar, ja que eren més difícils de treballar i menys rendibles.

Observar els hàbits del consumidor és una tasca important a l’hora de prendre decisions durant el procés d’elaboració. Les persones que s’encarreguen de recomanar vins i transmetre la identitat de cadascun d’ells coincideixen a afirmar que, actualment, la gent consumeix menys vi que en temps anteriors. Abans, el vi era un producte que la gent solia beure cada dia, inclús durant uns anys era més sa que l’aigua. Avui en dia, els romàntics que beuen vi a cada àpat són pocs.

Josep Pelegrín també es dedica a la docència a l’Escola Joviat, on és el coordinador del Diploma de Sommelier. «El vi s’ha volgut sofisticar massa i això ha allunyat el públic jove, que el sol concebre com un producte seriós i massa profund», considera Pelegrín. També sosté que la figura del sommelier ha d’abandonar els tecnicismes i fer veure a la gent que el més important és gaudir de la copa de vi i no pas saber valorar-la.

Aquest mètode educatiu també permetrà que els joves s’acostin més a la terra. El conreu de vinya al Bages s’ha anat reduint per diversos motius històrics. Principalment, durant la segona meitat del segle XX, l’aparició de la indústria tèxtil va captar persones que preferien abandonar la incertesa de treballar a la terra i tenir un sou segur a final de mes. No obstant això, la inseguretat que provoca dedicar-se al vi presenta recompenses magnífiques.

Miquel Palau: «aprendre a gaudir del vi és el més important»

L’enòleg del celler Abadal, Miquel Palau, observa amb tendresa l’espai i els elements que rodegen les vinyes de la finca on treballa. L’argila, la pedra calcària, les muntanyes del Prepirineu, els pins, el romaní o l’espígol. «Una copa de vi d’aquesta casa ha de contenir tot això», explica Palau.

L’enòleg va créixer respirant l’olor de la terra i del raïm durant els estius en una casa del Penedès, on els seus veïns se l’enduien a fer la verema. Des d’aleshores, no se n’ha perdut cap, ja que defensa que la feina de l’enòleg implica estar en contacte amb la vinya, «i no només tancar-se al celler». De fet, Palau explica que, a l’hora de prendre decisions, un cop obté la informació objectiva al laboratori, surt a la terra i «gairebé sempre acabo decidint de forma intuïtiva observant la vinya».

Miquel Palau fa referència a la màgia de cada estació de l’any que transforma el seu paisatge cada dia. «Quan arriba l’hivern els troncs són espectaculars, es cargolen i s’obren, es reflecteix el seu estrès», relata. Comenta que l’objectiu és que els ceps donin el fruit el màxim de concentrat possible i «elaborar un vi que transporti a la nostra terra, al nostre clima, a la nostre gent».

Josep Solergibert: «treballar amb la vinya és dedicació i incertesa»

Un enorme arbre genealògic capta l’atenció a l’hora d’entrar al celler Solergibert. La figura té forma de cep i, a la punta, hi creix el raïm amb el nom dels més petits de la casa. Josep Solergibert, l’actual propietari del celler, és la novena generació d’una família que va començar a plantar les primeres vinyes per a l’autoconsum. El tronc de l’arbre està cobert de noms de persones que han permès que, encara avui, es pugui continuar assaborint el vi de les seves vinyes.

«Des de la infància vaig saber que em volia dedicar al món de la pagesia», explica Josep Solergibert. Tot i així, comenta que la seva decisió va fer enfadar algun professor, «ja que aquella època era una feina que no estava ben vista». Explica que la majoria de gent fugia de la vinya per dedicar-se a feines més estables i segures. Però ell sentia una profunda admiració per aquesta feina pel seu avi, que era un home avançat pel seu temps, ja que va deixar de concebre el vi amb una mentalitat de subsistència, i va apostar per la seva comercialització. Així que ell tenia clar que volia seguir la tradició familiar, malgrat «sigui una feina que impliqui una important dedicació d’hores i la incertesa de la naturalesa», assenyala Solergibert.

El propietari explica que un dels factors que van ocasionar la reducció de persones dedicades a la vinya va ser l’aparició de fàbriques, que garantien un sou estable al final de mes, entre els anys 50 i 70 del segle passat. «Poca gent estava disposada a fer dependre els seus ingressos de les condicions meteorològiques i altres imprevistos naturals que poden afectar a la collita», afirma.

Anna Berenguer: «el vi és el producte d’un esforç creatiu»

«Per a mi, el vi és la recompensa d’un dia llarg de feina», sosté Anna Berenguer, enòloga del celler cooperatiu Artium d’Artés i responsable de la cooperativa. Considera que el vi no es pot equiparar a la resta de begudes convencionals, «ja que es tracta d’un producte creatiu». L’enòloga explica que la diferència recau en la incertesa del resultat final.

Des de fa deu anys, se centra en l’elaboració de vi d’un celler amb més de cent anys d’història. Aquest es va fundar l’any 1908, amb vuit socis fundadors i, en èpoques de bonança, hi va arribar a entrar més de cinc milions de quilos de raïm. Però Berenguer explica que, actualment, els quilos de raïm que els arriben del Pla de Bages s’han reduït fins als 80.000.

L’enòloga destaca que, a l’època de la postguerra, es venien 200 litres de vi per persona anualment, «i s’ha de tenir en compte que la venda era limitada per la cartilla de racionament», remarca. I afegeix que el consum actual se situa en disset litres anuals per persona. «Aquest fet està estretament vinculat al tipus de vida que fa la gent», sosté Berenguer. Explica que abans la gent necessitava l’energia del vi per agafar força i anar a treballar al camp, «però ara el vi s’ha convertit en una mena de premi i de moment de pausa, enmig de l’estrès de la feina», assegura.

Marc Maldonado: «quan viatjo em fixo en la forma d’elaborar el vi d’aquella zona»

«El vi és una forma d’encarar la vida», considera Marc Maldonado, sommelier i director comercial nacional de l’Oller del Mas. Explica que el vi li ha permès conèixer altres cultures i l’ha enriquit com a persona.

«Quan viatjo per conèixer una zona vinícola, sempre reflexiono i estudio la seva forma d’elaborar el vi», explica el sommelier. Considera que la manera de crear el vi permet conèixer la filosofia d’un territori, però sobretot, la manera de pensar de les mans que el fan. Un dels territoris que més ha visitat Maldonado és França. «Crec que ha quant a enologia i viticultura estem al seu nivell, però, en canvi, pel que fa al màrqueting estan més avançats ells», sosté.

Considera que, durant els últims anys, el Pla de Bages ha fet una gran aposta per elaborar vins que representin el seu territori, «però a l’hora de comercialitzar-los encara falta molta feina a fer», comenta.

«Un vi complet ha de tenir diversos punts aromàtics, gustatius i tàctils», explica el sommelier. Recalca que sobretot ha de definir el territori d’on prové, la terra d’on s’ha extret. Tot i així, remarca que per al consumidor el més important és que el vi pugui gaudir-se amb una bona companyia i en un moment de calma.

També destaca que un bon sommelier ha de trobar el maridatge ideal entre el menjar i el vi. «Una bona combinació es pot buscar a través de l’harmonia però també a partir del contrast, com per exemple, la combinació d’un vi dolç amb un formatge blau pot crear plaer».Jordi Cruselles: «la natura et dóna duresa però alhora llibertat»

«El vi em recorda l’alegria de les festes, les celebracions familiars o el pa amb vi i sucre que berenava quan era petit», explica Jordi Crusellas, viticultor del Celler Cooperatiu d’Artés. Cruselles, però, a diferència d’altres infants, tenia el privilegi d’observar de ben a prop el lloc on comença la vida del vi.

La família del viticultor ja fa generacions que es dedica a la terra i a la vinya. De fet, el seu avi, Joan Crusellas, va ser un dels fundadors de la cooperativa, on ell actualment té vint hectàrees, les quals són la seva única dedicació. El Celler Cooperatiu d’Artés té un centenar de socis, però només una vintena tenen vinyes pròpies i d’aquests «solament som dos o tres que ens hi dediquem exclusivament», destaca Crusellas. Comenta que la fugida de pagesos a la indústria tèxtil o els actuals permisos que es necessiten per plantar vinya condicionen el nombre de persones del sector. Tot i així, ell juntament amb el seu pare continuen tirant endavant.

«La incertesa és un element que la pagesia sempre ha tingut, tot i així, cada any comencem amb positivisme», remarca Crusellas, que hi ha hagut anys que ha perdut pràcticament tota la collita, per una pedregada o una glaçada. «Això ens recorda la insignificança humana davant de la naturalesa», destaca. Amb tot, «aprens a no estirar més el braç que la màniga i a guardar un racó per si arriba un any de males collites», explica el viticultor.

Quim Fargas i Rosa Argerich: «any rere any tenim una nova oportunitat»

«Veure créixer els ceps al costat de casa, cuidar-los, recollir el raïm, elaborar el vi, prendre les decisions adequades i, finalment, beure el resultat del teu esforç és gratificant», remarca Quim Fargas, propietari del celler Fargas-Fargas de Salelles. Explica que dedicar-se a la ter-ra dóna molta satisfacció. Ell i la seva dona, Rosa Argerich, viuen a la casa que va estrenar el besavi del Quim, que era parcer, al voltant de l’any 1890. Des d’aquella època, la família s’ha dedicat al cultiu de la vinya i, actualment, la parella té deu hectàrees.

«Any rere any, tenim una nova oportunitat tot i que el que passarà és un misteri», comenta Fargas. Malgrat la incertesa que provoca treballar la terra, «m’agrada veure néixer els ceps cada primavera i saber que no és una ciència exacta i que la natura et pot sorprendre» sosté el propietari. De fet, Rosa Argerich considera que el fet de no poder-ho controlar tot els fa més humils. Tant l’un com l’altra comenten que treballar plegats resulta interessant, «ja que la confiança fa que els problemes es resolguin de forma més directa», explica Fargas.

Rosa Argerich apunta que és una feina bucòlica però també té parts més feixugues. «La comptabilitat i la gestió del celler és una feina que no es veu però que hi ha de ser», remarca Argerich. Sosté que com que és un celler petit, «la part de gestió ocupa força temps, ja que som molt pocs». De fet, Quim Fargas explica que la seva feina és bonica perquè va lligada a les estacions, «però un cop embotellat el vi entra la part comercial i en aquest terreny no ens hi sentim tan còmodes».

A casa de la parella el vi és molt present. Rosa Argerich comenta que el vi s’ha de gaudir amb companyia, «i no cal que tothom hi entengui, simplement se n’ha de gaudir». De fet, Argerich explica que, durant les visites, s’ha trobat persones que es disculpen per estar desinformades respecte del món del vi. Segons Quim Fargas, només cal percebre que el vi és una beguda que abriga, fa taula i provoca conversa.

Anna Castillo: «la cultura vinícola del bages s’ha de valorar més»

«El més bonic de ser sommelier és que sempre puc aprendre més», sosté Anna Castillo, sommelier i responsable del departament d’Enoturisme d’Abadal . Assenyala que en el món del vi res és blanc o negre, «ja que és un element viu que evoluciona amb el temps i, per tant, has de ser humil».

Des de fa set anys, treballa enmig del bosc i de la terra, i «aquesta sort de treballar al celler em permet veure el cicle vegetatiu de la vinya, és a dir, observo el cep mort, el cep al qual cau la llagrimeta, el cep que brota o el cep que comença a canviar de color».

Castillo considera que els veïns del Bages haurien de tenir més present el paisatge, la cultura, la gastronomia i la història que ofereix el vi de la comarca. «Fer créixer la curiositat i el respecte per aquest món és un dels principals objectius de l’enoturisme, i en aquest àmbit encara queda molta feina per fer», assegura la sommelier. Explica que li agrada començar les seves visites explicant la història d’un celler amb dos-cents anys d’història i les diverses etapes que ha viscut. «A través del vi podem entendre l’economia, l’estil de vida o les preocupacions de la gent que va viure temps enrere», comenta. D’aquesta manera, considera que la visita a la finca per part de les escoles seria un èxit, «però aquesta opció no s’ha potenciat», comenta.

A banda del celler, un altre indret per conèixer la cultura vinícola del Bages pot ser al restaurant. Anna Castillo afirma, però, que sovint hi troba a faltar una persona que sàpiga recomanar vins. «Alguna vegada demano un vi blanc del Pla de Bages i el cambrer em diu que no em sap dir si en tenen», apunta. Així, «transmetre l’amor pel vi és complicat si no hi h auna persona que se n’ocupi», sosté.Jaume Pont: «el món del vi em va començar a encisar quan vaig decidir aprendre’n més»

«El vi ha de deixar que la terra s’expressi», comenta Jaume Pont, rodejat d’ampolles de vi de diferents colors, dipositades en prestatgeries de fusta. El responsable de la botiga Setè Cel destaca que al darrere de cada copa de vi hi ha una història. «Quan els clients vénen a fer un tast els dic que deixin volar la imaginació», explica Pont. Comenta que hi ha vins que poden evocar un element de la naturalesa, com per exemple una flor; també, persones o inclús el passat. A més, assegura que el món del vi et va seduint a mesura que t’hi endinses.

De fet, ell mateix és un clar exemple d’això. Va entrar al món del vi de casualitat, a partir d’una oferta laboral en una botiga de Barcelona. A partir d’aquell moment, «vaig començar a formar-me, i com més llegia i més cellers visitava, més m’enganxava a aquell nou món», explica. «Semblava que aquella passió l’hagués dut a dins des de sempre, ja que no em costava dedicar hores a aprendre més sobre el vi», recalca.

Amb el temps, va descobrir que gran part de la feina del sommelier recau en la memòria olfactiva. És a dir, intentar descodificar una determinada olor que conté la copa de vi. Pont remarca que sovint és difícil saber identificar una olor en un context que no és el seu. «Un dia vaig fer olorar un licor de roses a un florista. Em va dir que li resultava familiar, però no em va saber dir què era aquella olor», destaca Pont.