La sallentina Mirella Cortès és senadora d’ERC a Madrid. Va ser una dels quatre membres de JxS designats directament pel Parlament, però representa els republicans perquè en aquells comicis ERC i PDeCAT es van presentar separats. El càrrec la porta sovint a Madrid, on l’hostilitat cap a Catalunya diu que es nota més que mai.

Com es viu des del Senat l’actual situació política entre Catalunya i Espanya?

Des d’ERC hem abaixat el ritme com a senyal de protesta pel que està passant, i només intervenim en allò que afecta exclusivament Catalunya. Ja hem desconnectat.

I pels passadissos, quina és la relació entre els polítics?

Quan vam arribar al Senat érem els frikis, però aviat ens vam gua-nyar el respecte de tots els grups. Ara aquesta cordialitat s’ha trencat. A mesura que ens acostàvem a l’1 d’octubre, i més després, es va començar a notar una certa hostilitat, sobretot per part de C’s, del PP, i d’algú del PSOE. No tothom. Hi ha casos en què no et contesten o no et saluden. S’ha trencat la cordialitat parlamentària, i en certa manera també la personal. Ara hi ha un distanciament brutal. I això que els hem explicat moltes vegades el tema català, però no el volen entendre.

Directament, no volen entendre què passa a Catalunya?

El relat tant del PP com de C’s i també del PSOE és «la ley, la ley y la ley...». El seu discurs és que és una qüestió de majories i minories i ens repten a canviar la llei, però fins a 18 vegades hem anat a Madrid per intentar-ho i ens han dit que no. Des del Parlament ja n’hem canviat, de lleis, i el PP ens les porta al Constitucional! Ens parlen de majories, però és que nosaltres tenim majoria al Parlament i ens les tomben igual.

I les reaccions des de Catalu-nya, s’entenen?

Es fan creus de tantes mobilitzacions sense que es trenqui ni una paperera. Només entenen la via de la llei. És cert que tenen la força. Hem constatat que la força de l’Estat és brutal i la volen aplicar com sigui, però nosaltres tenim la força de la gent, que també és brutal. Davant d’això, nosaltres demanem diàleg i més diàleg, i si no es volen asseure és perquè saben que amb el diàleg els guanyaríem, però un dia o altre haurem de parlar perquè amb la força bruta i amb les porres no solucionaran res. La raó s’acabarà imposant. No serà gens fàcil, però tenim claríssim que no farem ni un pas enrere. Madrid espera un error, i per això ens cal unitat d’acció política i social, i sobretot, pacifisme. Si això no es trenca estic convençudíssima que ens en sortirem.

La tensió es plasma al carrer?

Es percep més o menys segons els ambients on et moguis i amb qui et topis. Algun taxista que ens ha dit una mica de tot, però intentem actuar amb precaució per evitar conflicte. També hi ha gent que vol saber què passa, ens ho pregunta i els ho hem pogut explicar, però cada vegada costa més perquè els missatges cap a Espanya són unidireccionals per part d’un Estat que només inculca les seves idees.

Es refereix als mitjans?

Sí, intoxiquen molt. Els nostres mitjans també van emetre el discurs del rei, o les manifestacions unionistes, en canvi el de Puigdemont només va sortir per La Sexta. Ells reben un sol missatge, unidireccional, i és lògic que molta gent quedi intoxicada. Tot i així, hi ha un sector que veu el moviment que hi ha a Catalunya com una oportunitat futura per canviar aquesta Espanya rància, retrògrada, carca i pròpia de règims autoritaris com està demostrant ser. Alguna cosa es mou, i quan Catalu-nya hagi fet el canvi, els pobles d’Espanya també s’aixecaran.

Hi ha ganes d’aplicar el 155?

No ho sé, però tenen un problema, i és que no l’han aplicat mai i no saben gaire com fer-ho perquè tot és interpretable. Han optat per la política de la por i la repressió, i com que fins ara no els ha funcionat continuen endavant amb el 155, que és l’únic que tenen des del moment que no volen fer servir la raó. Com més avancen, més s’equivoquen, i si van per aquest camí, tard o d’hora Brussel·les els tocarà el crostó.

Quin paper pot fer ERC al Senat, on el PP té majoria i el suport de PSOE i C’s per aplicar el 155?

Fins a l’últim minut defensarem el Govern de Catalunya i sobretot el poble de Catalunya malgrat el 155, mostrant-nos del tot contraris a la seva aplicació. Tenim un mandat sorgit del 27-S que va donar una majoria independentista al Parlament amb voluntat de fer un procés constituent. I l’1-O el poble va dir que endavant.

I si amb el 155 se substitueix l’executiu i es convoquen unes eleccions autonòmiques...?

El Govern i molta gent treballen dia i nit per solucionar-ho. Fer una república és un procés complicat i difícil perquè no es pot pretendre avui ser de l’Estat espanyol i demà ja no. Hi haurem de posar tots el coll, però hem de tenir plena confiança que ens en sortirem.