Primer va ser el picapoll, ara és el mandó. Fa 30 anys la família Roqueta (Bodega Abadal) completava el procés d´experimentació amb una varietat autòctona del Bages per fer un vi blanc que ha esdevingut marca d´identitat per a la zona del Bages. Ara, després de 15 anys d´experimentació i de recuperació de ceps, la mateixa família treu un altre vi elaborat 100% amb un tipus de raïm que es propi del Bages. El vi es diu Mandó, com el raïm, i es presenta avui en societat a Barcelona.
Al celler Abadal consideren que el raïm mandó pot tenir una història similar a la del picapoll pel que fa a arribar a ser un senyal d´identitat del territori. El que ara es presenta és fruit de la collita del 2015, i ha passat per bóta i per àmfora.
A diferent del ceps de picapoll, que quan es va voler vinificar en solitari encara era present al territori (fa 30 anys hi havia una vintena de viticultors que encara en tenien), els de mandó pràcticament havien desaparegut. Les primeres vinyes velles amb mandó es van trobar als extrems de la comarca, a Navàs, a Cardona i a Rocafort. I no més d´una trentena de ceps. L´any 1901, el mandó era una de les varietat predominants al Bages. Era considerada com una varietat productiva, que era un dels valors que més es tenien en compte aleshores. Però l´abandonament de la vinya el va anar deixant pràcticament com una espècie residual, segons explica l´enòleg d´Abadal i un dels pares del nou vi, Miquel Palau.
El mandó no és una espècie exclusiva del Bages, però aquí hi ha constància documental que n´hi havia hagut, i ara és un dels llocs on s´ha pogut recuperar. També hi ha ceps de mandó cap a València i cap a l´Empordà, però, de moment, el primer vi que es fa 100% amb aquesta varietat surt d´Horta d´Avinyó.
Quan es va començar a experimentar amb el mandó, segons Palau, es va haver de treballar amb una quantitat molt petita de vi, uns 30 litres. Per tant, el primer que van haver de fer és replantar ceps de mandó i poder treballar amb unes quantitat de producte que permetessin guanyar fiabilitat en el procés. No només li va caldre quantitat de producció, sinó que el mandó va haver de fer-se oficial. No existia en els registres. Per tant, va haver de tramitar-se la seva inclusió en el catàleg de varietats internacionals, i també en el registre estatal i va haver de ser acceptat com a varietat per l´Incavi, en l´àmbit català. En el moment de recuperar aquests ceps es podria considerar que «el mandó era una varietat en perill d´extinció».
D´aquesta possibilitat que situava aquest tipus de raïm a la vora de la desaparició, es passa a tenir un dels vins que des d´Abadal es considera que poden tenir més personalitat i, al mateix temps, bona consideració per al consumidor.
El Mandó és un vi negre, però no gaire intens ni de color ni de grau (12,5º). Com diu Miquel Palau, «és possibile que tingui una bona presència a les taules». «És un vi elegant, que no carrega i que accepta una àmplia combinació amb diferents plats». Pot ser un bon vi per a peixos, peixos amb greix, carns i carns amb salses, pot acompanyar bolets, arrossos i risottos, i si algun plat se li pot fer més estrany són les amanides», en paraules del seu creador.
Al mateix temps que es mostra dúctil per adaptar-ser a diferents plats, el Mandó té una acidesa marcada, però que no molesta, i tot i haver passat per bóta i àmfora es comporta, gairebé, com un vi jove. Per a Palau, manté l´essència d´Abadal, que voldrà dir que també és balsàmic i que trasllada a la copa aquells records de la ter-ra que l´ha vist néixer. Palau ha arrodonit el vi amb uns 10 anys de treball directe personal, estudiant com tractar el ceps i qui era el punt ideal de maduració d´aquesta varietat que per ella mateixa ja és tardana. Palau augura que, «d´aquí a uns anys, al Bages hi haurà més productors de mandó».
