Katia Sokolov m'ensenya la galeria de fotos del seu mòbil. Va passant imatges de la setmana que fa que és de visita a Catalunya i, després d'una selfie amb la Rambla de fons, troba les que busca. Són unes altres selfies, aquest cop amb una família que branda una estelada (el pare) i un cartell (les filles) en què demanen la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. «Són de dissabte passat», m'explica. «Anava passejant pel centre de Barcelona i me'ls vaig trobar. Em va fer gràcia. No sé exactament què passa aquí, però les últimes setmanes he vist tantes imatges com aquesta als mitjans del meu país que me'n volia endur un record. Sabia que aquesta bandera és independentista i que han empresonat aquestes persones». Sokolov és una de les turistes que ahir al matí eren a la plaça de Santa Maria de Montserrat amb un grup de visitants russos.
Uns metres més enllà, hi ha un altre grup, aquest de Corea del Sud. Amb l'ajuda i traducció de la guia que els acompanya, una de les turistes, Hyun Yoon, m'explica que havia sentit alguna cosa d'un cert «xoc polític a Espanya», però que «no sé de què va, ni si això passa exactament aquí on estem o lluny d'aquí».
A Liam Admunsen l'agafo fent un cafè a la placeta de l'Abat Oliba en una pausa del grup amb el qual fa la visita. És un informàtic canadenc. «Quebequès», precisió important. «És clar que estic al cor-rent de la situació actual a Catalunya. No en conec tots els detalls, però he anat seguint força la informació de tot el que passava aquí. Encara més des que fa uns mesos vaig contractar aquest viatge. Sé que Catalunya és una regió amb una identitat pròpia i unes institucions històriques i que hi ha anat creixent l'esperit per reclamar la independència», em diu. I em subratlla: «jo vaig poder votar al segon referèndum del Quebec, el 1995, i vaig votar a favor de la nostra sobirania. Per tant, entenc molt bé el que es reivindica aquí». Admunsen destacava que els dies que ha estat més per la ciutat de Barcelona «he respirat molt aquesta situació al carrer. Potser perquè hi parava més atenció. La veritat és que he vist arreu un munt de? estelades, se'n diu?».
En aquest ventall d'opinions es movien els visitants estrangers que ahir eren a Montserrat -el gran pol turístic de casa nostra- amb relació al procés català. Entre l'interès notable (alguns) i la superficialitat (la majoria). Però el tema no passa desapercebut. «M'atreviria a dir que tothom n'ha sentit a parlar i que gairebé tothom de les persones que acompanyo sap que hi ha una certa tensió política i que es podria tractar d'un moment històric». M'ho confirma Aleksei Korovin, guia que habitualment acompanya grups de turistes russos i que, diu, rep «les mateixes sensacions dels altres guies amb qui parlo».
Neguit, però poc
Alejandro José Hernáez, de Veneçuela, fa una estada de vacances de dues setmanes a Catalunya amb la seva família. Van per lliure i van contractar el viatge el mes d'agost. Reconeix que des de llavors «he anat seguint més les informacions del que passava aquí» i que, «en algun moment, sobretot quan vam veure imatges del dia de la votació i de les càrregues policials, vam tenir un cert neguit. Vam parlar amb l'agència d'allà on ho havíem contractat i ens van dir que no havíem de patir». «La veritat és que hem estat molt tranquils a tot arreu on hem anat», afirmava, «i sí que es respira un ambient reivindicatiu, sobretot amb moltes banderes als balcons, però veiem una situació molt normal».
Benoit Arnaud va arribar dilluns des del sud de França amb la seva esposa per passar deu dies, «bàsicament a Barcelona». Ahir van fer una escapada a Montserrat i, davant de la basílica, explicava que, per proximitat geogràfica, «estem molt al corrent del que passa aquí. No sóc gaire partidari de la creació de nous estats, però la veritat és que en els tres dies que he voltat per Barcelona, realment he vist que hi ha un sentiment de reclamació d'independència important». Arnaud deia que «en cap moment» no s'havien plantejat canviar de plans: «aquest és un país modern. També a França hi ha sovint mobilitzacions importants, però la vida continua amb normalitat».
