La sallentina Mirella Cortès és una dels quatre senadors de JxS que van ser designats directament pel Parlament per a l’actual legislatura. Defensa la seva presència i la de la resta de representants independentistes a Madrid per «fer-nos escoltar» enmig d’un ambient que reconeix que està crispat.

Amb l’aplicació del 155 plenament en marxa, quin és ara el vostre paper com a senadors?

Continuem fent l’activitat parlamentària, però la fem amb perfil baix. Per exemple, amb la vaga general, alguns van marxar a Catalunya, i poquets ens vam quedar a Madrid, perquè dijous volíem ser al Suprem. Això vol dir que al ple de dimecres no hi havia representació d’ERC perquè ens vam afegir a la vaga general. També com a protesta, aquests dies assistim només a les comissions en què es debat un tema que pugui afectar Catalunya i en què puguem tenir alguna cosa a decidir. Però mantenim un perfil baix tant amb les votacions com a l’hora d’entrar iniciatives per part d’ERC al Parlament, i ho farem així fins al 21-D. El que també fem al Senat en el moment de les votacions és que, dels quatre botons que hi ha, només toquem el de presència. No votem ni si, ni no, ni abstenció, i només fem constar que som presents a l’hemicicle excepte que el tema afecti directament Catalu-nya, que no ens hi hem trobat. A més, tots els senadors d’ERC assistim amb el llaç groc demanant la llibertat dels presos polítics.

El seu dia a dia es manté més o menys semblant, doncs?

Cada dimarts sóc present a la Junta de Portaveus que es fa a Madrid, i a més a més, cada quinze dies hi ha ple dimarts i dimecres. Per tant, si només hi ha junta de portaveus vaig i vinc, i si hi ha ple del Senat ens quedem els dies que faci falta, fins dimecres o dijous. Aquesta setmana uns quants ens hem quedat més dies per poder anar al Tribunal Suprem a acompanyar i donar suport a la presidenta del Parlament i als membres de la Mesa.

Fins a quin punt és important la vostra presència a Madrid en el context actual?

Justament ara no podem abandonar Madrid. És molt important que hi puguem ser, pendents del que es decideix, de què es parla, i atents a tot allò que pugui afectar el nostre país. Tenim claríssim que en aquest moment hi hem de ser.

Però la vostra força és molt limitada...

Tenim més força que mai, amb 12 senadors d’ERC i 4 del PDeCAT, a banda dels diputats d’aquests dos partits al Congrés. Si nosaltres abandonem, la veu de Catalunya s’apaga. Hi hem de ser per seguir el control de Govern, i intentem tenir la màxima presència als mitjans de comunicació... el que no podem fer és abandonar aquest front perquè la veu de Catalunya no se sentiria enlloc. Per més que al Senat hi hagi una majoria absolutíssima del PP, han d’escoltar el que nosaltres els diem. Dimarts, per exemple, ERC va demanar al ministre Zoido si el Govern de l’Estat respectaria el resultat de les urnes que sorgeixi del 21-D, i el ministre va haver de dir que sí, quan fins ara el vicepresident del Senat havia dit que si guanyava el front sobiranista aplicarien un altre cop el 155. Tot això és important perquè està gravat!

L’ambient a Madrid continua crispat, o han canviat els ànims des de l’aplicació del 155?

La situació no s’ha calmat en absolut. I nosaltres, en tots els discursos que fem, també responsabilitzem el PSOE de tot el que està passant a Catalunya i del fet que surtin grups unionistes al carrer i puguin actuar amb total impunitat. Això a Catalunya no passava, i ara sí que passa, però només en una part. La vaga general, per exemple, es va desenvolupar amb un civisme i un pacifisme totals.

En canvi, hi ha la sensació, entre els polítics o fins i tot la gent, que l’aplicació del 155 és més aviat suau i proporcionada?

Ells fan veure que sí que és suau i adequada, però cada dia més s’estan adonant de l’error. Ho justifiquen en el fet que estem en un moment excepcional, però és que és l’excepcionalitat que ells ens han aplicat! També veuen que, pel fet de tenir el president de la Generalitat i una part dels seus consellers a Bèlgica, s’està internacionalitzant la qüestió catalana, i no ho entomen gaire bé. Aquí tenen un problema important perquè potser algun dia això es pot acabar transformant en un problema diplomàtic entre estats. Ha estat una jugada mestra que no s’esperaven. A Espanya deien que a Catalunya no hi passa res, però si no hi passés res, les televisions ho obviarien, i en canvi, se’n parla pertot arreu, també al Parlament Europeu.

Ha sorprès la reacció de la justícia belga cap a Puigdemont i els consellers?

No sé què s’esperaven i què no, però, per més que no vulguin reconèixer que ho són, el fet de tenir presos polítics els està portant problemes, i la situació se’ls està girant en contra.

El 21-D es veu com la solució des de Madrid?

Crec que al començament ho podien pensar, però ara se’ls ha convertit en un problema. Ens han volgut intervenir el país i hi han volgut posar un govern totalment il·legítim, perquè el nostre govern és el català, el del president Puigdemont, el del vicepresident Junqueras i el de tots els consellers i del Parlament que va votar el poble de Catalunya. Han volgut convocar unes eleccions del tot il·legals, i el que no podem fer és abandonar-les i donar-los a ells les institucions catalanes. Nosaltres hem d’anar a defensar-les. Cal que tothom surti a votar el 21 de desembre i guanyar les eleccions per poder tornar a instaurar la pau i la normalitat.

A Madrid hi ha el temor que pugui guanyar l’independentisme, o més aviat hi ha el convenciment que es desinflarà?

Ho poden dir de paraula, però saben perfectament que l’independentisme no s’està desinflant. És tot el contrari, i per això estan tan molestos i neguitosos.

Avui no les convocarien?

No em toca a mi dir-ho, però suposo que darrere de tot això hi ha Europa, que ha pressionat.

Hauria estat millor una llista unitària per al sobiranisme?

Sí, si hagués estat una llista unitària de tots. El que no podia ser és una altra llista de Junts pel Si perquè això ja ens ha quedat petit. Després que s’ha ofert als altres partits la possibilitat de tenir una llista unitària i alguns no ho han volgut, des d’ERC treballarem per fer una llista el màxim de transversal possible.

Com es va viure la vaga des de Madrid?

Aquí tenim el Canal Senado, i només engegar la televisió al matí ja vaig sentir el president Montilla dient que a Catalunya no passava res, que aquesta vaga general no tenia cap mena d’importància, i que l’únic que aconseguia era fer enfadar la gent que volia anar a treballar. Però, o no es va mirar gaire què passava a Catalunya, o potser vol obviar la realitat. Sap molt greu aquesta reacció per part d’una persona que va ser president de Catalunya, i a qui fa temps que conec i que aprecio molt. Però no podem oblidar que el PSOE és del club del 155.