El nou col·lector de salmorres es començarà a construir el 2019 -un cop es completi el procés d'expropiació de terrenys-, tindrà un termini d'execució de dos anys i mig i, per tant, si es compleixen les previsions, no estarà llest fins al 2022. Aquest és el calendari que es va posar damunt la taula del Fòrum de la Mineria del Bages.
A la pràctica això vol dir que, en l'escenari més optimista, la nova canonada que ha de portar -en substitució de l'actual- les aigües salobres derivades de les mines de potassa del Bages fins al mar no estarà a punt i en servei fins almenys deu anys després que se'n presentés la proposta. Amb aquesta previsió, l'actual infraestructura ja haurà complert 34 anys de vida i s'haurà superat de llarg el primer calendari que es va apuntar.
La Generalitat va presentar el 4 de setembre del 2012 als alcaldes dels municipis afectats la proposta de nou col·lector de salmorres. A partir d'aquell moment s'obria un termini de 15 dies perquè s'hi poguessin fer aportacions de cara a redactar-ne el projecte.
Aquella proposta preveia la construcció d'una nova canonada de més capacitat que l'actual, amb una longitud de 119,5 quilòmetres. Inclouria tant el ramal del Cardener (des de Cardona) com el del Llobregat (des de Balsareny), així com el tram que va des de la confluència de tots dos, a l'alçada de Castellgalí, fins a Abrera (des d'aquest punt ja està desdoblat).
Al llarg de tres anys es va treballar enla redacció del projecte executiu de la nova infraestructura i el 2015 la Generalitat va anunciar-ne la proposta de model d'execució i els terminis aproximats amb què preveia materialitzar-la.
Sistema de concessió
En concret, el que es proposava en aquell moment era posar aquest projecte a concurs amb el sistema de concessió, de manera que l'empresa que se l'acabés adjudicant n'assumiria el cost de construcció. A canvi, obtindria la cessió, que se situava per un període de 25 anys, de l'explotació i manteniment del col·lector. És a dir, per compensar i recuperar la despesa feta en l'obra, aquesta empresa adjudicatària ingressaria durant aquestes dues dècades i mitja els cànons que s'estipulessin per fer el manteniment de la canonada (que pagaria la Generalitat) i, sobretot, per la utilització de la infraestructura. Ara mateix, però, no està del tot clar quin sistema d'adjudicació s'emprarà.
Les empreses que necessiten abocar aigües salinitzades a través d'aquesta conducció per dur-les fins al mar han de pagar un cànon per poder-ne disposar, que farien efectiu a l'empresa concessionària si s'optés per aquesta via,
Actualment hi ha una desena d'empreses usuàries d'aquesta infraestructura al llarg de tot el seu recorregut, entre les quals ICL, Ercros Cardona i Solvay Martorell. Quan a principi del 2015 la Generalitat va plantejar el sistema de concessió, es va xifrar en 100 milions d'euros el cost de la inversió per fer la nova canonada i va anunciar que aquell mateix any preveia fer el concurs d'adjudicació, i que el 2016 comencessin les obres.
Es preveia el magatzem de gas
La proposta que es va presentar el 2012 també preveia un enllaç amb la futura planta subterrània d'emmagatzematge de gas que l'empresa Gas Natural preveia construir a Balsareny (n'havia fet pública la proposta aquell mateix any). Actualment, però, aquest projecte gasístic està encallat al ministeri d'Indústria.
La proposta del col·lector proposava captar aigua de la Sèquia de Manresa a l'alçada de Balsareny i transportar-la amb un sistema de bombament fins a la futura planta de gas.
L'objectiu era utilitzar aquesta aigua per dissoldre la sal del subsòl per obrir les cavitats necessàries per al magatzem. Aquesta aigua salinitzada seria la que després es tornaria a extreure i es conduiria fins al mar aprofitant el nou col·lector de salmorres.
