Caram, ets més jove que les meves filles!», va etzibar un diputat del Parlament l'any 2006 a Laura Vilagrà, quan va entrar de diputada a la cambra catalana, als 30 anys. La fins fa poc delegada del Govern a la Catalunya Central (cessada per l'article 155) va explicar ahir aquesta anècdota durant un acte públic en petit comitè a Artés, on va relatar la seva experiència com a dona i política. Responia així una pregunta sobre si mai havia rebut expressions masclistes quan era al Parlament, tal com ha succeït en altres cambres del món. Ella només va recordar aquest comentari desafortunat (d'un diputat que no va identificar) però va aclarir que va ser un fet puntual en un Parlament on sempre hi ha hagut correcció.
Al llarg de la seva trajectòria política, però, sí que identifica dos fets en què la seva condició de dona s'ha evidenciat en situació de desigualtat. D'una banda, haver estat alcaldessa en un món municipal dominat per homes (el 2003 hi havia un 8% d'alcaldesses i la xifra actual encara és molt baixa, del 15%). I, de l'altra, haver-li resultat impossible compaginar la maternitat amb una activitat política completa, cosa que la va fer renunciar l'any 2011 al seu escó (tot mantenint l'alcaldia a Santpedor). «Difícilment ens trobem mai que un home que acaba de ser pare hagi de deixar alguna feina o responsabilitat. Moltes mares, en canvi, sí que ho han de fer», va dir.
Laura Vilagrà va rememorar els seus inicis a la política, el 1998, quan, als 22 anys, va crear la secció d'ERC a Santpedor amb altres joves i van aconseguir tres regidors l'any següent. El 2003, Vilagrà va accedir a l'alcaldia, on es va mantenir fins al 2015, quan va descartar presentar-s'hi de nou.
Recorda que, al principi, la seva condició de jove li va jugar més en contra que la de dona. «De cop i volta, et veus d'alcaldessa sent encara molt jove, en un moment en què estàs formant la teva professió», diu Vilagrà, que reconeix que els quatre primers anys d'alcaldessa «van ser els pitjors de la meva vida professional». Però afegeix satisfeta que «ens en vam sortir prou bé» i que l'any 2007 van aconseguir la majoria absoluta.
Entre el 2006 i el 2011, va compaginar l'alcaldia amb l'escó al Parlament, on reconeix que la feina «era avorrida». El motiu: «A mi m'agrada molt més veure materialitzar de seguida les polítiques públiques. És una cosa que pots fer com a alcaldessa, però, en canvi, en el dia a dia del Parlament, trigues molt a veure resultats».
Amb el naixement de la seva primera filla, li van faltar hores i va decidir renunciar a l'acta de diputada. «No ho vaig viure com un càstig. Estic molt contenta d'haver-ho fet i d'haver continuat a l'Ajuntament: perquè jo, quan he gaudit realment, ha estat fent d'alcaldessa», subratlla.
«El moment més feliç, el 2015»
Vilagrà relata la satisfacció que li va provocar veure que, en les eleccions del 2015, ERC revalidava la victòria a Santpedor, amb un nou alcaldable, Xavier Codina. «Va ser el moment més feliç de la meva vida política. Veure que el projecte continua. I que vam fer un canvi d'alcalde tan ben fet. No pas renunciant jo a mig mandat, sinó amb unes eleccions», diu.
El gener del 2016 va ser nomenada delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, càrrec que va perdre el 31 d'octubre passat, quan va ser cessada pel govern espanyol. «Ha estat una curta etapa, que m'ha encantat, però que tinc la sensació que ha quedat a mitges. He estat damnificada pel 155», va recordar ahir. Tot i això, va deixar clar que la seva «missió de vida» continua sent la política, des del punt de vista d'«impulsar processos de canvi a l'administració». I ho va dir després d'haver constatat que la Generalitat «és un transatlàntic» que té «molta dificultat de moure's».
La santpedorenca va fer totes aquestes reflexions en un acte organitzat pel Museu de la Història d'Artés sobre «El paper de les dones dins de la història». L'acte havia de ser inicialment una taula rodona amb quatre dones convidades, entre les quals Vilagrà, que va ser l'única que va acudir a la convocatòria. L'acte es va convertir llavors en un col·loqui sobre la seva experiència, que va acabar amb un debat amb el públic sobre el paper actual de la dona en la política i en la societat.
