Roser Rosés té 91 anys i és coneguda popularment com una 'nena de Rússia'. L'any 1938, com tants altres infants, va ser enviada pels seus pares al país soviètic fugint de la guerra civil espanyola, i va viure lluny de casa la infància i l'adolescència.

Avui, en el marc dels actes previstos en el cicle de commemoració del centenari de la revolució russa, Rosés ha participat en un vermut-tertúlia al centre cultural Cal Sitjes d'Artés, on l'han acompanyat l'economista Ramon Franquesa, que va treballar d'investigador a la Universitat de Moscou durant els anys 80, i l'historiador artesenc Adrià Cases, autor del llibre Dos de gener de 2917. La revolta dels Burots a Artés.

A través d'un mapa i de diverses fotografies històriques, Rosés, autora del llibre Trenes tallades: records d'una nena de Rússia, ha compartit amb el públic assistent la seves vivències i emocions, així com els quilomètrics desplaçaments que va fer entre els anys 1938 i 1947.

«Vaig marxar molt il·lusionada, perquè fugia de les bombes; va ser un alliberament», ha assegurat la protagonista, que ha descrit el seu periple des de la ciutat Pravda, on va viure en una colònia de nens espanyols, fins a Mèxic, on es va reunir amb el seu oncle abans de tornar a Catalunya.

Durant els nou anys que va ser fora, també va passar pel petit poble rus de Kukkus, on va ser evacuada després de l'ocupació nazi, i on va haver de viure la fam, les misèries i l´escassetat provocades per la Segona Guerra Mundial, i més tard per la ciutat de Kokand, a l´Àsia Central, on va posar-se a treballar al camp.

«El que més em va costar va ser la tornada: adaptar-me a la dictadura tan terrible i tan fosca. A Rússia no la vaig viure, perquè l'edat no m'ho permetia, i els refugiats espanyols vam ser molt ben acollits», ha recordat Rosés, que va haver d´amagar durant anys que havia viscut a la Unió Soviètica per por a represàlies. «Fins el 2006 no vaig explicar res de tot això; vaig estar callada i vençuda per la por. Era el meu secret».

Vincle amb la història d´Artés

Per la seva banda, l´historiador artesenc Adrià Cases ha explicat l´episodi de l'aixecament anti-fiscal d'Artés contra l'impost dels burots, que es va produir el gener de 1917, i del qual n'ha destacat la idea d'«un poble conscient, unit i que s'aixeca», fent un paral·lelisme amb l'aixecament soviètic. «Cronològicament coincideix amb la revolució russa, però les motivacions són diferents.

Tot i això, tal com va passar a Rússia, va ser un acte de desobediència, un acte d'unitat per trencar no un model polític, però sí un tarannà. La revolta va ser exitosa: es va acabar amb la forma de recaptar l'impost dels burots, i també va ser una presa de consciència: va aconseguir trencar amb el poder polític local i enderrocar el govern del poble».

Finalment, l'economista Ramon Franquesa ha centrat la seva intervenció en l'anàlisi sociopolític i econòmic de la Unió Soviètica, des del moment de la revolució fins a la desintegració del bloc, i ha analitzat tant les formes d'autogestió industrial dels inicis com els factors que més tard van fer fracassar aquest model.

En aquest sentit, ha destacat que la via estalinista, que va comportar una ràpida industrialització del país a costa dels camperols i també un sistema ultracentralitzat de control de l'Estat, no era l'única opció: «és fals que només hi hagués un model de socialisme».

I ha afegit: «la revolució de 1917 encara ens segueix interpel·lant al segle XXI per mostrar-nos que un altre món és possible. Val la pena recuperar la memòria per intentar obrir pas a altres formes d'organització i de solidaritat social».