Un paisatge recuperat a mitges

L'extracció de la sal dels runams que Ercros ha fet a Cardona és visible en la transformació de la vall, però ara queda interrompuda

06.12.2017 | 10:55
El mateix runam en l´actualitat, tal com el deixa Ercros a mig retirar

El 2028 és l'any que Ercros té previst completar la total restauració de l'espai que havia ocupat l'anomenada terrera nova, el primer dels dos runams salins existents a Cardona que l'empresa química va explotar per extreure'n la sal. D'aquí a onze anys, doncs, una part molt significativa de la Vall Salina recuperarà parcialment la seva imatge original.

Però el fet que ara la mateixa empresa hagi cessat l'activitat que estava duent a terme a l'altre runam, el vell -del qual va començar el procés d'extracció ara fa una dècada-, torna a deixar en aquest espai natural un element aliè a la seva morfologia, i un enorme interrogant sobre quan aquesta muntanya derivada de l'explotació de la potassa podria quedar eliminada. I el que potser encara és tant o més rellevant: posa en qüestió una experiència empresarial i ambiental que fins ara ha estat model de restauració dels passius que ha deixat i segueix deixant al Bages l'explotació de la potassa, en forma de grans muntanyes de material sobrant on es barregen clorurs i argiles.

L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va posar de manifest arran del conflicte que s'ha generat amb el cessament de l'activitat de la planta d'Ercros que, malgrat tot, l'empresa té i manté el compromís de completar la restauració de l'espai que ocupava la primera de les terreres que va explotar i que era la més gran en superfície i tones acumulades (la nova). I és que malgrat el daltabaix que suposa que ara Ercros cessi la seva activitat extractiva, no es pot negar que en les dues últimes dècades la imatge de la Vall Salina, tacada pels runams, ha canviat. Per aquest motiu encara ha caigut més com una galleda d'aigua freda que la multinacional deixi la feina per fer, amb el runam vell a mitges.

Ercros va deixar gairebé liquidat (sense gairebé sal per extreure) el runam nou fa sis anys, mentre en paral·lel ja havia començat l'explotació del vell (el 2008). Ara, d'aquest runam es calcula que resten per extreure'n uns 4,5 milions de tones de material.

La realitat palpable i quantificable avui és que una de les dues muntanyes artificials que havien envaït durant dècades la Vall Salina ja no hi és –el runam nou–, tot i que s'ha d'acabar de restaurar per tornar al paratge la seva orografia original. És aquest el compromís que, en paraules de l'alcalde, Ercros situa en un termini d'onze anys.

Inicialment, els runams cardonins acumulaven uns 17,5 milions de tones de material (10 milions aproximadament al nou, i 7,5 al vell). Per tant, se n'han arribat a retirar tres quartes parts, però ara hi restaran els 4,5 milions de tones que Ercros ha renunciat a extreure del runam vell.

Tant un fet com l'altre és clarament visible sobre el terreny si es fa una comparativa amb la imatge que tots dos runams oferien fa una dècada i mitja, tal com mostren les fotografies que il·lustren, en un abans i ara, aquesta pàgina.

Ara fa poc més d'un quart de segle que, malgrat acabar de patir la gran patacada econòmica amb el tancament de la mina, Cardona va començar a posar les bases per garantir que es restituiria la petjada més agressiva que hi havia deixat l'explotació de la potassa que guardava el seu subsòl: els runams salins (més coneguts popularment pels cardonins com a escombreres o terreres). 25 anys després, s'hi ha fet una feina evident i palpable i s'ha avançat notablement en aquest camí de la restitució mitjançant l'extracció i tractament de la sal que contenien aquestes muntanyes artificials dipositades sobre la Vall Salina. Una sal inicialment no aprofitada perquè l'activitat industrial que les havia generades es concentrava en la potassa i aquest material no constituïa sinó material de rebuig.

L'octubre del 1991 l'Ajuntament va arribar a un acord amb les diferents societats mineres, a partir del qual adquiria diferents finques del recinte de l'explotació, entre les quals els terrenys dels dipòsits. L'acord més rellevant, però, va arribar set anys més tard, quan el consistori i l'empresa Ercros van signar el conveni pel qual l'administració local cedia a la factoria els drets d'explotació del runam nou (el que s'havia generat més tard), que es va començar a materialitzar el 2001.

S'iniciava així una iniciativa pionera que complia un doble objectiu: l'aprofitament comercial del dipòsit (per tant, amb rendiment econòmic) i, més important encara, l'eliminació d'aquests runams i del seu impacte ambiental i paisatgístic. De la rellevància i la singularitat d'aquesta explotació n'és la prova més evident el fet que s'ha convertit en model del camí que, a priori, caldria traçar perquè la resta de runams del Bages desapareguin del mapa. Paradoxalment, però, aquest model a seguir es veu amenaçat ara per la retirada d'Ercros de l'explotació i l'interrogant sobre si mai cap empresa completarà aquest aprofitament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema