Si es miren les fotos sense tenir cap altra informació, el que hi surten són models. Ni persones amb dicapacitat, ni persones amb una malaltia mental, ni persones en situació de vulnerabilitat. Simplement, models posant amb roba maca.

Amb l'objectiu de «reclamar a la societat que no etiqueti», l'entitat Ampans de Manresa ha materialitzat un dels seus projectes més agosarats per trencar tòpics pel que fa a les persones a les quals es dedica a ajudar fa més de 50 anys. Al calendari 2018 que ha editat, alguns dels seus usuaris s'han convertit en models de dotze dissenyadors catalans (a les fotos, els uns i els altres) que hi han col·laborat de forma desinteressada cedint el seu temps, roba i estudi o botiga per fer les fotos: les manresanes Míriam Ponsa -a la qual defineixen com l'ambaixadora del projecte-, Killing Weekend i Tous; les igualadines Sita Murt i Xavi Grados; Txell Miras, Josep Abril, Carlota Oms, Celia Vela, Krizia Robustella, Castañer i Little Creative Factory. També hi van col·laborar la sabateria Torra, Les Chausseurs, Lambert Perera i Pep Monjo. Les fotografies resultants són de Montse Balanyà, col·laboradora habitual d'Ampans.Proper pas, la 0.80?

Molts dels dissenyadors esmentats han desfilat diverses vegades a la passarel·la 0.80. Que els models d'Ampans hi poguessin desfilar alguna dia, comenten a l'entitat, «seria un gran premi per a ells i una forma de portar més lluny aquest projecte. Potser els ho plantejarem».

El calendari té el mateix objectiu que quan van fer el primer, expliquen les fonts d'Ampans: «Canviar la mirada de la societat cap a la discapacitat, i demostrar tot el que són capaces de fer aquestes persones. Es tracta que la societat obri la mirada i les tingui en compte en tot allò que sí que poden fer i, a més a més, molt bé, com demostra el calendari».

Comenten que es tracta d'un projecte que «havíem pensat feia temps, però comporta molta dedicació i una feina prèvia d'explicar, contactar i engrescar els col·laboradors necessaris». Aquí, van tenir una aliada important en la dissenyadora manresana Míriam Ponsa, que no és la primera vegada que s'implica en una iniciativa com aquesta. Ho va fer al Rec d'Igualada, on va deixar roba per a una desfilada d'un taller d'integració laboral.Fugint de la uniformitat

Ponsa fa notar que, quan li van fer la proposta, va tenir interès que la resta de dissenyadors fossin «d'aquí, perquè hi ha més sensibilitat que en el cas de les grans empreses». Reconeix que ha «estat una experiència molt positiva. Una oportunitat per mostrar la nostra moda a través de persones molt diferents de les que veiem en les desfilades i revistes». I és que, retreu Ponsa en la mateixa línia que Ampans, pel que fa a la moda, «la publicitat mostra un món massa uniforme». La dissenyadora manresana diu que la iniaciativa s'avé molt, per part seva i dels altres dissenyadors, «amb una frase que vaig trobar a Internet i que diu: compte amb els creatius perquè es barregen amb tot tipus de gent. Solem ser gent sense prejudicis, bastant oberta. El contrari del que sovint mostra la moda», conclou.

Ponsa els va facilitar els contactes i la gent d'Ampans es va encarregar de trucar als dissenyadors. En el seu cas, explica que «tenia molt clar que volia que anés molt elegant i que el que portés fos una peça única. És de la col·lecció Collita Daurada, inspirada en el món de les abelles».L'emoció de l'experiència

Les sessions es van fer als tallers i botigues dels dissenyadors. «Vam estar a Manresa (Míriam Ponsa, Killing Weekend i Tous), a Figueres (Celia Vela), Banyoles (Castañer), Igualada (Sita Murt, Xavi Grados), Terrassa (Txell Miras) i Barcelona (la resta)». Quant a les sessions, les mateixes fonts d'Ampans expliquen que cadascuna va durar aproximadament dues hores. «Quan aconseguíem la foto era una explosió d'alegria. Ja la tenim!, dèiem». Com a exemple del que ha representat per a les persones que han fet de model aquesta experiència, comenten que a una d'elles, «quan li vam ensenyar el resultat final, li van saltar les llàgrimes i ens va dir que era la primera vegada que s'agradava; que mai no s'havia vist com la vèiem nosaltres. Estava molt emocionada i deia que representava un premi a la seva vida». Un premi que podrà mirar i gaudir sempre que vugui.