L'acte voluntari de participar al Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals és una tradició de moltes famílies, que, en la majoria dels casos, sumen tres generacions implicades en el projecte. Després de quaranta anys d'espectacle, els participants més veterans consideren que és una sort veure els seus néts il·lusionats per preparar el pessebre.

Les noves generacions s'han trobat un pessebre amb més recursos tecnològics per a l'escenografia, tot i que els elements essencials com el foc, la foscor i un cel estrellat sobre les Torres de Fals, que daten del segle X, continuen transportant els voluntaris i els visitants a un temps i a un indret llunyà. De fet, la idea de passar la tarda actuant enmig del bosc sota els estels és la principal motivació que tenen l'Adrià i el Biel. Expliquen que els seus pares els han transmès les ganes per participar al pessebre.

«M'encarrego d'encendre les torxes que ressegueixen els camins», explica Ricard Arnau, que participa a l'espectacle des dels tres anys. Porta en braços la seva filla petita i diu que vol transmetre-li l'amor pel pessebre, «igual que amb mi van fer els meus pares», comenta. Encomanar les ganes de participar al pessebre és l'objectiu de moltes famílies. És el cas de la família Clotet, que, després dels dinars de Nadal, avis, fills i néts corren per preparar la representació. L'avi de la família, Joan Clotet, recorda que l'any 2001 no es va fer el pessebre a causa d'una forta nevada, i «ens va semblar que el Nadal s'entristia». Per a ell, la cita anual és una forma d'unir generacions, ja que el pessebre acull edats molt diferents. Però, segons el voluntari Àngel Torres, el problema serà trobar un relleu per a les persones que ara coordinen el projecte i hi treballen més.

Antoni Arnau s'encarrega de les obres de millora de les diferents escenes i explica que el primer any, el 1977, «el pessebre vivent va començar amb una sabata i una espardenya però que, de mica en mica, s'ha millorat». Posa l'exemple de l'aparell de música casolà que van fer servir el primer any, el qual s'ha substituït per dos equips de música que permeten que les notes ressonin per tot arreu. Joan Clotet recorda que el primer any tot era més justet, la música, les escenes i la il·luminació. «Tot i així, vam tenir tantes visites que els cotxes van quedar col·lapsats». D'aquesta manera Clotet explica que així va continuar el pessebre fins avui, gràcies a les mans dels voluntaris.