Sense estar directament relacionat amb l'article 155 de la Constitució, aplicat a Catalunya des del 27 d'octubre passat, es pot afirmar que des del referèndum de l'1 d'octubre l'ambient als centres d'ensenyament de Catalunya està enrarit. Les acusacions d'adoctrinament llançades des de diferents fronts, els formularis de Societat Civil Catalana (SCC) que convidava a fer-los arribar queixes cap a l'escola i les denúncies contra alguns docents, sumat al fet que algunes escoles i instituts públics van ser, directament, l'escenari de dures càrregues policials el dia 1 d'octubre, han provocat que mestres i professors actuïn a classe amb extrema prudència i, fins i tot, evitin parlar d'alguns temes relacionats amb l'actual situació política. Prova d'això és que dues de les tres persones relacionades amb la docència amb qui ha parlat aquest diari han preferit no identificar-se.
El mateix director dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, Ramon Bajona, ha reconegut que darrerament «hi ha més tensió als centres d'ensenyament», tot i que ha insistit en el fet que «això no té res a veure amb l'aplicació de l'article 155. Aquesta situació de tensió ja ve d'abans».
«Ara et penses les coses dos cops»
També ha reconegut que «el professorat està espantat» el director d'un centre de Manresa, que ha preferit no identificar-se. Explica, coincidint amb Bajona, que «l'article 155 no ens afecta gens en el dia a dia de l'escola, però sí que ara hi ha més crispació i, com a docent, et rumies més les coses abans de fer-les». Aquest director fa el símil amb la feina d'un ninotaire: «Evitem, com fan alguns dibuixants de vinyetes, certs temes per esquivar la polèmica. Creiem que no val la pena», sentencia.
«D'això parleu-ne a casa»
Una delegada sindical d'USTEC-STeS de la Catalunya Central cor-robora les paraules d'aquest director. Explica que, malgrat que «el professorat, en principi, és valent i té empenta, moltes vegades té por de parlar de temes relacionats amb la situació política que viu el país, i abans de fer-ho, alguns mestres tenen un debat intern. Es diuen, 'jo parlaria d'això i d'allò, però, què em pot passar?'». Aquest fet s'accentua amb el paper que fan moltes direccions d'escoles i instituts, que tal com indica la delegada sindical, «amb tota la bona voluntat, tendeixen a protegir els seus professors i, sovint els diuen 'alerta amb amb el que dieu'». Per tant, asse-nyala la delegada d'USTEC, «tot i que, en teoria, existeix llibertat de càtedra, ens sentim coaccionats i més d'un mestre, davant les preguntes dels alumnes, els ha hagut de contestar: 'd'això parleu-ne a casa'».
Aquest sentiment de por i de coacció del professorat té al dar-rere, segons la delegada sindical, les queixes que han fet algunes famílies després que els seus fills hagin parlat a classe de l'1 d'octubre o hagin participat, voluntàriament, en un minut de silenci pels polítics i activistes empresonats. Algunes d'aquestes queixes han arribat a la Fiscalia, que, al seu torn, ha enviat un requeriment als centres demanant-los explicacions.
Investigats vuit mestres de la Seu
Un dels casos en què les queixes de les famílies van arribar al jutjat és el dels vuit mestres de tres escoles de la Seu d'Urgell pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1-O.
El 7 de novembre passat, tal com recollia aquest diari, el Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu d'Urgell va decidir, després de prendre'ls declaració, mantenir com a investigats per un suposat delicte d'incitació a l'odi els vuit mestres de tres escoles de la Seu d'Urgell. Segons va informar aleshores el TSJC, el jutge no va demanar mesures cautelars per als docents i no va acordar cap altra diligència sobre de la investigació que feia arran de les denúncies d'onze particulars.
En les respectives declaracions, els mestres van respondre les preguntes que se'ls van formular i van negar els fets. Van declarar el director i quatre mestres del col·legi Mossèn Albert Vives, la directora i un mestre de l'escola Pau Claris i la directora de l'escola La Salle. Segons consta en les denúncies, un dels alumnes hauria «sofert humiliacions, insults i fins i tot agressions» perquè la seva mare és guàrdia civil, cosa que coneixen la resta de companys i professors. El jutge volia saber si els mestres van tenir «actituds» que motivessin els insults i agressions denunciats.
