La falta de pluges que s´arrossega des de final d´estiu ha situat els embassaments de les comarques centrals a la meitat de la seva capacitat, i si bé de moment «no s´ha superat cap línia de risc», si continua sense ploure es podria entrar en una situació crítica de cara a la primavera o l´estiu. De moment hi ha establerta la fase de prealerta per la sequera, i l´ACA es dóna uns dos mesos de temps abans de plantejar-se possibles restriccions.

Les conques del Ter-Llobregat (que inclouen els pantans de la Llosa i Sant Ponç, al Solsonès; la Baells, al Berguedà; i Sau i Susqueda, a Osona) es troben actualment en una mitjana del 53 % de la seva capacitat (gairebé 300 hm3) i entrarien en fase d´alerta si baixessin per sota del 34 % (uns 210 hm3), de manera que encara hi ha marge abans d´actuar. A més, això no implicaria necessàriament emprendre mesures restrictives, perquè l´alerta s´hauria de declarar, i això depèn d´altres factors a banda d´aquests llindars, com les previsions de pluja o els nivells de consum, segons ha explicat a aquest diari el cap del departament de gestió dels Recursos Hidrològics de l´ACA, Enrique Velasco.

La Generalitat constata una manca evident de pluja que s´arrossega de fa temps, i que situa les conques internes de Catalunya «en una anomalia de llarg recorregut», i això vol dir en una situació de sequera persistent en els últims 2 o 3 anys (malgrat que hi hagi alts i baixos), apunta Velasco. Aquesta tardor també està sent molt seca, i la situació «és dura però no extrema», de manera que per ara tampoc ha de saltar cap alarma. «Fins al febrer arribarem bé», pronostica Velasco, i a partir del març «és quan haurem d´analitzar si emprenem mesures o no i de quin tipus, en funció de què hagi passat durant el gener i el febrer».

De fet, amb aquesta sequera ja s´estan prenent algunes mesures poc habituals per part de l´ACA, però «en cap cas no són de restricció d´usos: ni en l´agricultura de regadiu ni en l´abastament. Es tracta més aviat de mesures de control i regulació dels embassaments i el cabal dels rius, o de dessalinització (vegeu pàgina 3), «i això la gent no ho nota».

En el supòsit que pràcticament no plogués en tot l´hivern i s´entrés en una situació de sequera severa, «el primer que entraria en risc és la campanya agrícola per al 2018», que comença cap al maig o juny, explica Velasco. I és que els efectes es patirien a la primavera i, sobretot, a l´estiu, «i a hores d´ara és imprevisible saber què s´hauria de fer». També dependrà de les reserves de neu, per bé que això té una influència relativa a les conques del Ter i el Llobregat, «que no depenen de la neu d´Andorra ni de la Cerdanya, per més que ho pugui semblar». Aquesta neu se´n va al Segre. En tot cas, «s´hauria de veure de quanta aigua es disposa per a l´arbrat», i en funció d´això, determinar fins a quin grau s´hauria de restringir la campanya de regadiu per concentrar els esforços a abastir la població. Velasco insisteix que és aventurat i prematur parlar de possibles restriccions.

De moment, cap efecte

La sequera d´aquests darrers mesos preocupa, però de moment no ha tingut cap efecte en el subministrament d´aigua a la regió central, «ni se´n preveuen a curt termini», segons el gerent de concessions de Sorea al Bages, Berguedà, Osona i Cerdanya, Josep Maria Montserrat. Remarca «la importància que plogui aviat», però més aviat per estalviar problemes de cara a la primavera i l´estiu, i per garantir les captacions de pous que fan poblacions situades més amunt dels pantans.

L´aqüífer de Capellades, que abasteix bona part de la comarca de l´Anoia, també es ressent de la falta de pluja «i això ens posa en situació d´alerta, però no crítica», diu el gerent de concessions de Sorea a l´Anoia i Ponent, David Gall. Diu que en els propers 2 o 3 mesos no es preveuen mesures si no és en un àmbit molt local, «però si la situació no millora, de cara a l´estiu podria ser dramàtic».

Aigües de Manresa, que gestiona el subministrament a la capital del Bages i altres municipis propers, tampoc no preveu restriccions a curt termini.