L´Estat espanyol vetllarà per intentar donar resposta a les zones afectades pel tornado del 7 de gener passat. Així ho ha assegurat l´alcalde de Cardona, Ferran Estruch, després que aquest dijous al matí s'ha reunit a Madrid amb el director general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l´Interior, José Antonio Díaz Cruz, per valorar la situació i reclamar línies d´ajut. «No serà fàcil, però el compromís hi és», ha apuntat.

Estruch ha viatjat a Madrid en representació dels cinc municipis afectats pels dos tornados d´aquell dia a Catalunya: el que hi va haver de matinada a Cardona i Navès, i el d´hores més tard a Cistella, Terrades i Navata (a l´Alt Empordà). «Volem anar junts perquè tenim més força», explicava. L'han acompanyat el diputat republicà al Congrés, Joan Capdevila, i el regidor a l´Ajuntament de Cardona Joan Hernández.

La trobada ha servit per exposar de primera mà quins han estat els efectes dels tornados i demanar el reconeixement de zona greument afectada per emergències de protecció civil ­-la nova denominació de zona catastròfica- (petició que tots cinc municipis ja estan tramitant) o d´altres possibles situacions «d´excepcionalitat» que permetin rebre ajuts. De fet, aquesta ha estat només una primera trobada, amb la intenció de tornar-hi plegats «quan tinguem els informes a punt per fer efectiva la declaració», explicava Estruch. L´objectiu és pressionar, «i si no veuen clara la zona catastròfica, que ens donguin alguna altra sortida, perquè som cinc municipis petits que no podem fer front als danys que va provocar el tornado».

En el cas de Cardona i Navès, hi va haver una trentena d´edificaciosn afectades, amb un cost encara per detallar que segons les primeres estimacions s´elevaria entre els 800.000 i el milió d´euros, i que sumant-hi l´Empordà podria arribar als 4 milions.

No hi ha excessives esperances

La trobada ha estat «cordial», i segons Protecció Civil «hem actuat en la línia correcta», per bé que no està gens clar que aquests territoris siguin declarats zona catastròfica perquè, tot i les destrosses, la magnitud dels tornados podria no haver estat suficient; una decisió que, en tot cas, ha de prendre el Consell de Ministres. Tanmateix, es deixa la porta oberta a procedir, com ja s´ha fet en altres casos, en la fórmula d´aglutinar diversos fenòmens d´emergència que s´hagin produït arreu de l´estat i fer un Reial Decret específic per donar-hi resposta, apuntava Estruch.

Més enllà d´això, a la reuniós'ha posat sobre la taula una altra possible línia d´ajuts que els ajuntaments afectats podrien demanar en paral·lel al ministeri de Medi Ambient per a l´agricultura. A més, s´estan tancant negociacions amb la Diputació de Barcelona per procedir «en breu» al aretirada de la uralita escampada pel tornado.

Estruch també ha aprofitat el viatge a Madrid per trobar-se amb diputats republicans al Congrés i analitzar les conseqüències del tornado. En aquest sentit, no es descarta emprenfdre alguna inciativa parlamentària per discutir la situació i buscar solucions, «ja sigui a nivell de moció o de proposició nio de llei», explicava Estruch.

Peticions a l´oficina tècnica

Paral·lelament, i a través d´una oficina tècnica instal·lada a Cardona, els ajuntaments de Cardona i Navès han començat a tramitar les peticons dels afectats que s´han acollit a una línia d´ajuts estatals que es poden donar en casos excepcionals i d´emergència comaquest, i de forma directa als particulars.

Pràcticament ja s´han atès tots els demandants, i Estruch calcula que amb aquests ajuts es podran cobrir entre quatre i sis peticions. N´hi haurà que quedaran fora perquè no s´ajusten als condicionants, ja sigui perquè l´edificació malmesa no està assegurada, no és vivenda habitual, o no n´ha resultat afectada l´activitat econòmica.

Sobre aquesta qüestió, a la trobada d´aquest dijous a Madrid, Estruch ha subratllat l´inconvenient que tenen determinades línies d´ajut establertes en casos d´emergència com aquest, «més pensats per a desastres en l´àmbit urbà que no per per a municipis rurals».