La jutgessa de Manresa que investiga la jornada de l'1-O al Bages ha citat a declarar per al proper febrer deu guàrdies civils que van participar en les càrregues policials que hi va haver en cinc col·legis electorals de la comarca, i que van ser denunciades per una cinquantena de ferits. Es tracta dels primers agents estatals que són cridats per un jutjat català perquè dónin explicacions sobre la violència policial d'aquell dia.

En concret, segons ha pogut saber Regió7, la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, María Teresa Rodríguez, ha cridat a declarar dos guàrdies civils de cadascun dels cinc col·legis bagencs on hi va haver càrregues. És a dir, l'escola Joncadella i l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, l'ajuntament de Fonollosa, i les escoles de Castellgalí i Callús.

Els deu guàrdies civils, de moment, han estat citats en qualitat de testimonis, i no com a imputats. Tot i així, durant la declaració, la jutge podria decidir que passen a ser investigats, moment a partir del qual haurien de sol·licitar la presència d'un advocat.

La magistrada que ha citat els guàrdies civils és la que estava de guàrdia l'1 d'octubre i és la mateixa que ha imputat per desobediència dos alcaldes i un regidor de tres ajuntaments del Bages que van denunciar les càrregues.

En total, una cinquantena de ferits als quatre pobles van participar a la denúncia col·lectiva impulsada pel Col·legi d'Advocats de Manresa, presentada el 25 d'octubre passat. Aquella denúncia, que era genèrica, va obligar la jutgessa a demanar a la delegació del Govern espanyol que identifiqués els guàrdies civils que van participar en els cinc operatius de Sant Joan, Callús, Fonollosa i Castellgalí.

Com a resposta, la delegació del Govern va identificar dos guàrdies civils per a cadascun dels cinc col·legis afectats, sense precisar, però, si eren els comandaments o si eren simplement alguns dels agents que van formar-ne part. Durant la instrucció, a mesura que es vagin fent les declaracions, la jutge podria citar nous agents o responsables dels operatius.

De moment, però, la informació aportada per la delegació del Govern ja ha servit a la jutgessa per citar els primers deu guàrdies civils, tots per als mesos de febrer i març, amb una periodicitat setmanal. D'altra banda, també ha començat a citar com a testimonis els ferits denunciants. Tots ja han passat pel reconeixement del forense durant les darreres setmanes, un tràmit necessari perquè el metge judicial hagi pogut certificar els informes mèdics de les lesions i hagi valorat els ferits que presenten seqüeles.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que va ser el primer de Catalunya que va portar les càrregues als jutjats, celebra la celeritat amb què es mou la investigació al Bages. «L'important és que el tema no està encallat, i que anem avançant», manifesta a Regió7 el degà del Col·legi, Abel Pié. «Nosaltres intentem fer bé la instrucció, perquè no hi hagi cap problema», afegeix. «És possible que la magistrada, tard o d'hora, acabi marxant del jutjat i que, per tant, vingui un altre jutge. Si això és això, volem que tot estigui bé, i que la instrucció estigui ben feta», conclou.

La idea de la denúncia col·lectiva va sortir del Col·legi, després que els advocats fossin testimonis de les càrregues, ja que l'1-O una seixantena s'havien distribuïts pels col·legis del Bages. «Ens vam trobar amb la sorpresa d'unes càrregues totalment il·legals, sense ensenyar ordres judicials i agafant material sense aixecar acta, i provocant lesions», va explicar Pié el dia en què es va presentar la denúncia. El seu objectiu és que el cas arribi a judici i, si cal, a Estrasburg. Les denúncies són pels delictes de lesions i vulneracions de drets fonamentals.